Copio/enganxo el següent comunicat, el qual subscric moltes de les coses que denuncia:
L’APTB‐CATALUNYA, INTEGRADA PELS COMANDAMENTS SUPERIORS DELS BOMBERS DE LA GENERALITAT, DENUNCIA UN GREU DETERIORAMENT DEL COS
• Més del 70% dels alts comandaments operatius de Bombers clamen per la deixadesa i la irresponsabilitat dels polítics del Departament d’Interior, que han comportat que el Cos de Bombers estigui agonitzant.
• Els conflictes amb els gestors del Departament d’Interior i la mala gestió dels recursos afecta la planificació i al futur del Cos pels propers anys.
• A Catalunya hi ha duplicitats entre cossos de seguretat i diferents serveis (degut a un conflicte de competències), situació que determinats cossos aprofiten per fer tasques que no els pertoca.
• A mitjans de juny ja no hi ha cap mànega de recanvi al magatzem de Bombers per anar a apagar foc.
• Els comandaments de Bombers demanen que els gestors polítics donin confiança als comandaments operatius que dirigeixen Bombers per poder redreçar al situació, i que no tornin a utilitzar al Cos de Bombers com a arma de desgast polític.
• Més del 70% dels alts comandaments operatius de Bombers clamen per la deixadesa i la irresponsabilitat dels polítics del Departament d’Interior, que han comportat que el Cos de Bombers estigui agonitzant.
• Els conflictes amb els gestors del Departament d’Interior i la mala gestió dels recursos afecta la planificació i al futur del Cos pels propers anys.
• A Catalunya hi ha duplicitats entre cossos de seguretat i diferents serveis (degut a un conflicte de competències), situació que determinats cossos aprofiten per fer tasques que no els pertoca.
• A mitjans de juny ja no hi ha cap mànega de recanvi al magatzem de Bombers per anar a apagar foc.
• Els comandaments de Bombers demanen que els gestors polítics donin confiança als comandaments operatius que dirigeixen Bombers per poder redreçar al situació, i que no tornin a utilitzar al Cos de Bombers com a arma de desgast polític.
QUI SOM l’ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS I TÈCNICS DE BOMBERS DE CATALUNYA?
L’APTB de Catalunya agrupa professionals i tècnics de cossos de bombers. A Catalunya representa al 80% dels alts comandaments del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.
Els alts comandaments de Bombers exercim de Caps de Regió, Caps de Divisió i Caps de Guàrdia i treballem el dia a dia amb els Sots‐Caps de Guàrdia, amb la resta de comandaments dels parcs i amb tot el conjunt de bombers, bombers voluntaris i els altres cossos d’emergències.
PER QUÈ HEM FET AQUEST COMUNICAT DE PREMSA?
Fins ara hem estat amatents i pacients a les explicacions i voluntats dels nostres alts caps, els nostres màxims comandaments operatius, i els gestors polítics que ens han dirigit des de la Conselleria d’Interior. Darrerament, però, s’han traspassat 3 línies vermelles que ens han obligat a adoptar una postura activa en defensa del Cos de Bombers davant la deixadesa i la irresponsabilitat dels responsables polítics del Departament.
Evidentment els nostres màxims comandaments de bombers coneixen aquesta situació i l’han posat sobre la taula dels gestors polítics reiterades vegades, però no se n’han sortit de redreçar aquesta situació.
Per això estem aquí. I no ens agrada estar aquí perquè aquesta no és la nostra tasca ni responsabilitat. Però ho fem,amb una extrema preocupació, per consciència i ètica com a funcionaris que creiem en el servei públic.
Conflicte de competències
Estem patint dia a dia conflictes amb els companys de Mossos, de les ADF, de les associacions de Protecció Civil, perquè a nivell polític i a nivell d’equips de gestió no es respecten les competències establertes per Llei per cada un d’aquests col∙lectius. La norma diu qui s’encarrega de fer què. Però en el dia a dia hi ha una guerra de colzes entre cossos de seguretat i emergències que és impròpia d’un país ordenat i de seny. La nostra feina és vetllar per la ciutadania, no perdre el temps en baralles partidistes guiades sota una estratègia política d’un partit o altre.
Que ningú digui que no n’està al cas. Hi ha una guerra en determinats cossos que estan en expansió per fer serveis o tasques que no els pertoca. Responsabilitats o competències que Bombers ha estat desenvolupant els darrers 30 anys sembla que ara estiguin en litigi. La norma és clara. Però la gestió dels recursos, nefasta per alguns i deliberada per altres, fa que Bombers s’estigui aprimant, perdent força, reduint la seva capacitat de treball, talment com si algú volgués que es morís de gana.
Els Bombers de la Generalitat té un capital humà i una experiència en emergències que no poden tenir, precisament per la mateixa naturalesa del Cos de Bombers, cap altra organització ni col∙lectiu. Un prestigi reconegut arreu d’Europa. Però el més important és l’estima que tenim per l’uniforme que portem i pel servei que donem a la ciutadania. Una vocació de servei que es tradueix en una de les notes de satisfacció més altes atorgades per la societat.
Qui permet que Bombers s’estigui morint? Qui vol reduir aquest servei públic que funciona i deixar‐lo agònic?
Però bombers no tan sols pateix un conflicte de competències extern. En els darrers temps la direcció política del departament ha permès una desautorització sistemàtica del Cos, tant dels seus comandaments com del darrer bomber arribat al cos. Una desautorització feta precisament per aquelles estructures del departament que més obligades estan a donar‐nos suport.
La direcció de serveis, els serveis de contractació, la subdirecció de recursos humans sembla que hagin fet tot el possible per crear conflictes interns, per generar mal ambient als parcs, per descapitalitzar econòmicament el Cos i que hagin allunyat als comandaments del cos de la presa de qualsevol decisió de gestió dels recursos humans o materials. I sense aquesta participació dels comandaments en la presa de decisions s’han comès grans errors de planificació i de gestió de recursos que costaran de refer en el futur.
Aquesta és una primera línia vermella que ja fa anys que s’ha traspassat.
Gestió dels recursos públics
En aquest moment a ningú se li escapa que els recursos financers del nostre país han disminuït de forma marcada, per aquesta raó avui encara és més important administrar‐los correctament, de manera eficient i a partir de les competències de cada organització. A Bombers fa anys que patim la retallada de personal i recursos bàsics per fer la nostra feina, la majoria de nosaltres fins ara no ens queixat en els termes que avui ens fan redactar aquest comunicat, perquè entenem el context de crisi en el que estem, però una cosa és que no n’hi hagi diners per ningú i l’altra que només n’hi hagi per alguns, i a sobre que aquests alguns no siguin els responsables del servei.
No entenem qui decideix que s’equipin 40 mossos d’esquadra amb material per rescat de muntanya i subaquàtic per fer unes tasques que ja està fent bombers i que les està fent bé. Els bombers de rescats i salvaments (GRAE) han de posar material propi perquè la Conselleria d’Interior diu que no té diners per equipar‐los, però a la vegada la mateixa Conselleria d’Interior permet la despesa en equipar a algú per fer una tasca de la qual no en té la competència? No ho entenem.
No entenem que no hi hagi mànegues per apagar incendis al magatzem de bombers i sí que n’hi hagi per equipar als camions de bombers pintats de groc dels companys ADF. Creiem en les ADF, però en les ADF que fan 90% de prevenció i 10% de suport a l’extinció. No volem un doble cos de bombers forestals basat en voluntaris i propietaris de boscos. Que a hores d’ara al magatzem de Bombers no hi hagi cap mànega per apagar foc de recanvi implica que molts camions no portin les mànegues mínimes que considerem necessàries. O hi ha diners, com a mínim pel servei públic, o no n’hi ha per ningú. Qui assumeix la decisió que la prioritat d’equipar amb mànegues sigui per una associació i no per al cos de bombers que és servei públic? .
No entenem tampoc que el Departament d’Interior hagi substituït un rènting de vehicles tot terreny per un rènting de vehicles tipus tot camí i fins i tot tipus turisme, deixant un 20% dels parcs de bombers funcionaris sense vehicle tot terreny, com si disposar d’un tot terreny fos un luxe de nous rics. Qui ha pres aquesta decisió oblida que els bombers no sempre atenem els serveis amb camions (alguns d’ells de més de 15 anys, tot sigui dit), que molt cops hi ha recerques d’avis i nens perduts, fins i tot en zones metropolitanes, que quan hi ha incendis forestals és imprescindible disposar d’un tot terreny, que quan neva qui fa rescats són els bombers i quan hi ha aiguats o ventades i cal accedir per camins impenetrables plens d’arbres caiguts, els camions no sempre poden accedir a tot arreu. I malauradament ja tenim experiències negatives en aquest sentit.
No entenem que als magatzems hi manquin elements dels nostres equipaments de protecció individuals, pantalons, ulleres, botes, guants. No entenem que es posi per davant l’oferta econòmica de la valoració tècnica en aspectes tan crítics per als bombers com són el manteniment dels equips de respiració autònoma, les càmeres tèrmiques o els analitzadors de gasos. I que aquests elements bàsics d’intervenció vagin desapareixent dels parcs per manca de pressupostos de reparació, òbviament, sense que es pugui ni plantejar la possibilitat de compra per ampliar‐ne la cobertura territorial.
Aquesta és una segona línia vermella que fa un temps que s’està traspassant...
Menyspreu polític al cos de bombers
La marxa sobtada del Conseller d’Interior ens ha deixat xocats. La seva fugida, fruit de problemes a nivell de partits, l’entenem com un menysteniment cap a Bombers i a la resta de col∙lectius que tenen una alta responsabilitat a l’estiu. Com pot el capità abandonar el vaixell quan la nau s’acosta a una forta tempesta?
Per llei, el conseller d’interior és el màxim comandament de les emergències de Catalunya i aquest no és un títol nobiliari. Té la responsabilitat de liderar als màxims responsables operatius dels Mossos, dels Bombers o d’altres cossos d’emergència davant les crisis. La seva responsabilitat inclou entre d’altres, donar suport a les decisions operatives quan aquestes poden posar en conflicte el bé col∙lectiu respecte als béns individuals.
Ens imaginem que en els propers quinze dies hi pugui haver un gran incendi forestal dels que de tant en tant ens toca patir? Quin rol podrà jugar un nou conseller si d’alguna manera encara no haurà pogut conèixer ni l’organigrama de la resposta a l’emergència?
Aquest fet és clarificador i preocupant de la visió que alguns polítics al tenen envers els Serveis Públics dels quals són responsables.
Aquesta tercera línia vermella fa encara més necessari comptar amb polítics que tinguin clar que la seguretat del ciutadà és polièdrica i que per garantir‐la és imprescindible un bon cos de policia, un bon cos de bombers, uns bons serveis sanitaris, tots ells amb els mitjans humans necessaris, les eines i l’equipament de seguretat suficient per garantir la seguretat dels actuants i la dels ciutadans als que hem de garantir.
Per això estem aquí, no volem ser còmplices ni mantenir‐nos callats davant aquesta falta de consideració cap als cossos de seguretat i d’emergències que afrontem un dels moments més complicats de l’any, població estacional i incendis forestals, que requereixen de lideratges amb seny i clars.
Els funcionaris hem de donar exemple, el nostre sou és pagat per tota la ciutadania, som els primers que hem de retre comptes de què fem, com i per què. Els nostres caps i els nostres gestors han de liderar el donar exemple i darrere, que no pateixin, que per treballar i redreçar la situació tots farem pinya, des del primer bomber al darrer inspector.
QUÈ PROPOSEM AL NOU EQUIP GESTOR?
El Cos de Bombers no potser una arma de desgast polític entre interessos partidistes. Som un servei públic, com l’educació o la sanitat, que ha de tenir un full de ruta consensuat entre els agents socials i els partits, tots, amb un equip directiu professional i tècnic, que conegui què gestiona i no estigui a l’empara de les voluntats partidistes.
I sobretot necessitem un equip directiu que marqui el rumb de Bombers seguint el model d’emergències d’aquest país. Per això necessitem que l’equip de bombers que lidera el cos, els nostres màxims comandaments, rebin la confiança i el suport per part dels gestors polítics i de l’administració, per tal que puguin avançar i solucionar els greus problemes que arrosseguem des de fa anys.
El Cos de Bombers no potser una arma de desgast polític entre interessos partidistes. Som un servei públic, com l’educació o la sanitat, que ha de tenir un full de ruta consensuat entre els agents socials i els partits, tots, amb un equip directiu professional i tècnic, que conegui què gestiona i no estigui a l’empara de les voluntats partidistes.
I sobretot necessitem un equip directiu que marqui el rumb de Bombers seguint el model d’emergències d’aquest país. Per això necessitem que l’equip de bombers que lidera el cos, els nostres màxims comandaments, rebin la confiança i el suport per part dels gestors polítics i de l’administració, per tal que puguin avançar i solucionar els greus problemes que arrosseguem des de fa anys.
Els grans reptes a resoldre urgentment:
‐ Definir el Model de Cos de Bombers, per garantir estabilitat a llarg termini.
‐ Actualitzar la Norma: cal un nou decret que reculli l’actual estructura de la Guàrdia,
‐ Resoldre la manca de personal:calen noves convocatòries de places per a bombers i comandaments, així com un dimensionament adequat de l’estructura de suport tècnic i administratiu.
‐ Evitar la descapitalització: cal reprendre la compra de tots aquells materials i eines bàsics, la mancança dels quals pugui implicar desprotecció dels actuants o dels ciutadans,
‐ Respectar les competències: cal blindar les funcions i tornar a potenciar l’I+D que ens ha caracteritzat en els darrers 15 anys per tal de garantir la millora sistemàtica.
‐ Definir el Model de Cos de Bombers, per garantir estabilitat a llarg termini.
‐ Actualitzar la Norma: cal un nou decret que reculli l’actual estructura de la Guàrdia,
‐ Resoldre la manca de personal:calen noves convocatòries de places per a bombers i comandaments, així com un dimensionament adequat de l’estructura de suport tècnic i administratiu.
‐ Evitar la descapitalització: cal reprendre la compra de tots aquells materials i eines bàsics, la mancança dels quals pugui implicar desprotecció dels actuants o dels ciutadans,
‐ Respectar les competències: cal blindar les funcions i tornar a potenciar l’I+D que ens ha caracteritzat en els darrers 15 anys per tal de garantir la millora sistemàtica.
El pitjor que li pot passar a una organització és que la seva millor gent, la més preparada i motivada, estigui tant frustrada per la desorganització i manca de rumb clar que el seu descontentament acabi perjudicant a la pròpia organització.
Reclamem del nou Conseller d’Interior, i per això ens oferim a treballar plegats de manera constructiva en el que ens proposi, les dues següents necessitats:
‐ un Equip de Direcció sòlid, compacte i valent i
‐ un Equip de Gestió competent, assenyat i amb la voluntat de servei al país,
‐ un Equip de Direcció sòlid, compacte i valent i
‐ un Equip de Gestió competent, assenyat i amb la voluntat de servei al país,
Dues demandes que entenem que són el que el Cos de Bombers i la societat es mereixen.
APTBCAT ‐ 23 de juny de 2015
