dijous, 19 de febrer de 2015

La trista realitat de Sitges

Aquesta és la realitat de Sitges.
Faig "copiar-enganxar" del facebook d'un bomber voluntari de Sitges:



Allà per l'any 92-93 es va reobrir el Parc de Bombers Voluntaris de Sitges. L’equip el formava un camió de més de 20 anys d’antiguitat i un personal jove amb molta il·lusió i més ganes de portar-lo endavant. Es va convertir en un més dels 150 parcs que formen la xarxa de Parcs de Bombers de la Generalitat, del quals 77 són exclusivament de voluntaris.
A partir de l'any 2000, els integrants del parc en veure les mancances i el nul interès per part de la Generalitat en dotar el nostre parc amb vehicles més moderns i material adequat per poder oferir un bon servei, ens vam posar en contacte amb l'Ajuntament de la nostra ciutat per tal de poder solucionar aquest dèficit. Fins aquest moment el personal del parc havíem estat pagant una quota mensual per poder fer front a les necessitats diàries i el manteniment del edifici. Poder pintar-lo, poder comprar uns sofàs, fer-ne cursos de formació, adquirir material d'oficina, fins i tot per poder beure aigua quan ateníem els focs. Tot allò que la nostra estimada Generalitat ens negava. Així doncs l'Ajuntament de Sitges s'involucrà en la compra de material divers de bomber, una ambulància i una bomba urbana lleugera, per poder accedir als estrets carrers del centre del poble. Potser la gent no recordi què Sitges no sempre ha tingut una ambulància de 24 h. Érem nosaltres qui realitzàvem l’assistència sanitària urgent fins que arribava l’ambulància de Vilanova.
Va canviar l'alcalde i la nostra relació amb l'Ajuntament es va fer més estreta gràcies a la signatura d'un conveni pel bon funcionament de l’Associació de Bombers Voluntaris de Sitges. Amb aquest conveni nosaltres deixaríem de pagar les quotes mensuals. Això va culminar amb l’adquisició d’una bomba urbana pesada i la renovació de l’ambulància, ja que estava caducada. A més de tots aquets avenços materials, també vam evolucionar en matèria de prevenció a la Vila, tals com retens preventius en els Castells de focs i correfocs, també a les curses populars, en les jornades d’emergències a la comarca, en la implantació de plans d’emergència, visites de les escoles al parc de bombers, simulacres a les escoles, suport vital bàsic al Institut i formació sobre la utilització dels extintors i com no, en la participació al Carnaval. Aquesta participació va començar amb un vehicle d'aigua per les Rues i ha anat evolucionant cada vegada més fins l'any passat on teníem la presència de més de 40 bombers, 7 camions, 2 ambulàncies amb infermeria, a més de la cobertura de 7 retens durant tots els dies des de que comença l’Arribo fins l'Enterro, passant per la inspecció de les carrosses i la formació dels seus conductors en la utilització dels extintors en cas de necessitat.
El temps ha canviat i el present d’ aquell Parc és molt trist ja que estem desprotegits per part de la Generalitat. També han canviat les lleis a nivell estatal. Les dietes que generem en els serveis que realitzem les hem de tributar en les nostres rendes com si fos rendiment de treball. Ja que no som personal laboral de la Generalitat no tenim mútua de treball, així doncs en cas d'accident durant un servei hem d’anar a la cua de la Seguretat Social, i ens podem fer fora de les nostres feines per una baixa produïda durant un acte de servei. Des de fa més de dos anys que no rebem formació. D’altra banda, el manteniment del parc és nul, ens retiren el material. No hi ha reposició dels uniformes, ens trobem amb bombers sense equips de protecció. Ja no disposem de vehicle 4x4 i el camió forestal no pot ni pujar el Camí de la Fita.
Malgrat totes aquestes deficiències hem estat aguantant. Però durant els últims 3 anys l'Ajuntament, no ha tingut temps de signar la renovació d’aquell conveni. Des de fa un any tampoc ha pogut concertar-nos una visita als nous museus de la Vila per tal de conèixer les instal·lacions ni tant sols ens ha pogut aconseguir uns planells dels aparcaments públics soterrats, en cas d’haver d’intervenir amb garanties d’un bon resultat.
Abans de l’estiu ja vam posar en coneixement del Sr. Batlle aquestes mancances en un escrit on quedava reflectit que de continuar amb aquesta situació els Bombers Voluntaris de Catalunya estem en perill d’extinció. Tant el govern com la oposició van recolzar-nos durant l’últim ple de l’Ajuntament abans de vacances, la qual cosa agraïm.

Ara deixo unes preguntes en l’aire perquè cadascun les agafi com vulgui. Són fins i tot reflexions.
Quina diferència hi ha hagut entre els preventius que realitzàvem nosaltres els Bombers Voluntaris de Sitges i els que han realitzat els Bombers funcionaris vinguts de fora? Les Rues infantils han estat cobertes amb ambulància amb infermeria? I l'Arribo? I l'Enterro? El dissabte de Carnaval hi havia bombers a Sitges? Hi havia bombers a Sitges desprès de les Rues de Diumenge i Dimarts? I a partir d’ara? Què hi ha desprès del Carnaval? Fins a quin punt ens compensa deixar la nostra família a casa els caps de setmana i marxar a fer guàrdia al parc? Cal que arrisquem la nostra feina i la nostra salut per anar a fer qualsevol servei? Què fa diferent que es signi un conveni? Què es gestionin unes visites?
Estem cansats d’escoltar el ara m'hi poso, demà m’ho miro, treballem per gestionar-ho,... Són respostes que potser arribin massa tard. Si no fem res ja no tindrem un cos de Bombers Voluntaris a Sitges a qui donar-li tota aquesta informació.

Tot això, cal recordar que tota la plantilla de Bombers de Sitges som voluntaris. Persones que tenim la nostra feina, la nostra família, compromisos, i volem tenir cura sobre la nostra salut. L'esperit de sacrifici s’acaba i si arriba el dia que es tornin a tancar les portes del Parc de Bombers, una cosa està clara, hi ha uns responsables Municipals que no han sabut gestionar un cos de Bombers Voluntaris, que durant anys s'ha deixat la pell per la seguretat d'aquest poble i dels seus veïns i només demanava col·laboració i continuació en la relació Ajuntament/Bombers.

diumenge, 8 de febrer de 2015

El cost econòmic d'un cos de bombers 100% funcionari a Catalunya

Un dels debats que desperta més passions entre els Bombers de la Generalitat, és sobre els bombers voluntaris. Hi ha molts bombers professionals que reneguen dels voluntaris i per ells, el seu model hauria de ser un model 100% professionals, és a dir, tots funcionaris.

Cal dir que poques vegades he llegit o escoltat arguments amb una mica de cara i ulls, perquè la majoria de vegades els “anti-voluntaris” només defensen el seu corporativisme i les seves declaracions són més pròpies d’un lobby que no pas arguments realment operatius o estratègics. “Haver aprovat unes oposicions” és el que et diuen quan ja no saben què dir, i és queden tant amples.

Però cal realment que Catalunya tingui un model amb el 100% de bombers professionals?. Que suposaria que a Catalunya tots els bombers fossin 100% funcionaris en termes econòmics? Això és el que vull exposar a continuació.  

Recordem que actualment hi ha 77 parcs de bombers voluntaris i 73 parcs de bombers funcionaris i segons la informació donada pel Departament d’Interior de la darrera campanya forestal, a Catalunya hi havia 2.466 bombers funcionaris i 2.342 bombers voluntaris (tot i que aquesta darrera xifra, ja us dic jo que no és real, perquè estan comptabilitzats els bombers voluntaris veterans i els juvenils, que no són operatius. I si comptessin tots els bombers de l’escala activa, que realment són operatius, m’atreviria a dir que actualment hi ha uns 1.400 bombers voluntaris).

Així doncs, trobem que hi ha 77 parcs de bombers voluntaris. Com que no seré jo la persona que digui que algun d’aquests parcs caldria tancar-lo per motius purament operatius, donem per suposat que tots els 77 parcs de voluntaris continuarien oberts i caldria omplir-los de bombers funcionaris. I quants bombers necessitem?

Tenint en compte que els parcs de bombers funcionaris estan organitzats en 4 torns de 24 hores i que la dotació mínima per fer un servei és de 3 bombers, calculem que caldria un mínim de 5 bombers per torn (3 de guàrdia mínim i un parell que també estarien a la guàrdia, o per cobrir mínims en un altre parc, o fent vacances, etc...).

Per tant, 5 bombers per 4 torns, dona un resultat de 20 bombers. I 20 bombers per 77 parcs tenim la magnífica xifra de 1.540 bombers.

Aquests 1.540 bombers lògicament haurien de ser contractats de nou, ja que l’actual plantilla de bombers funcionaris està molt precària i segons els sindicats, ara per ara, caldrien uns 300 bombers nous, només per cobrir les jubilacions dels darrers 5 anys.

I com seria la contractació d’aquests 1.540 bombers nous? Fent una convocatòria oberta d’oposició-concurs? “Reciclant” els actuals bombers voluntaris i passant-los per decret a bombers funcionaris? O fent una oposició “només” per bombers voluntaris?

I com hauria de ser aquesta convocatòria? Una sola on entressin de cop els 1.540 nous bombers? De manera gradual en una sèrie d’anys?

Lògicament això són idees, idees meves i aquí tothom podria dir la seva i per tant, millor deixem aquest debat, i centrem-nos en l’aspecte econòmic.

Quin cost suposaria aquests 1.540 nous bombers per cobrir els parcs de voluntaris? Si hem d’equipar a tots aquest nous bombers, hem de saber que  nivell d’equipació, un bomber de la Generalitat genera una despesa d’uns 3.000€ per bomber (2 cascs, 3 epi’s -urbà, forestal i pluja-, 3 camises, 2 parells de botes, forro polar, 1 sabates, 1 bambes, 3 pantalons, 2 parells de mitjons, 2 parells de guants, xandall, lots, etc...).

Per tant 3.000€ per 1.540 bombers = 4’6 milions d’euros. Au, ja tenim la primera xifra: 4’6M€  

Aquests 1.540 bombers, els hi caldria formació, no? Quan li costa a l’administració formar a una persona com a bomber? Pel cap baix, ja us ho dic, uns 4.000€ (curs bàsic de 700 hores). Si ho multipliquem per 1.540 bombers, tenim una despesa de 6’1 milions d’euros.

Així doncs, ja tenim una segona despesa inicial d’uns 6'1 milions d’euros, que si li sumem a la primera resulta uns 10’7M€.

I a nivell de sou? La despesa per la Generalitat d’un bomber de l’escala bàsica, és de 2.300€ (el sou brut). Si multipliquem 2.300€ per 1.540 bombers, surt una despesa mensual de 3.542.000€ i si això ho multipliquem per 14 pagues: 49.588.000€ anuals. Si tenim en compte, que a banda del sou base poden completar la nòmina amb variables com, per exemple, un complement per major dedicació i fent hores extra programades o no programades, podem arrodonir aquesta xifra en uns 50 milions d’euros.

Així doncs, en números rodons, funcionaritzar els parcs de bombers voluntaris, suposarien una despesa mínima inicial de 60'7 milions d’euros (50M nòmines + 6'1M formació + 4’6 equipament).

Observem que cada any, el pressupost de bombers se li hauria d’afegir uns 50 milions d’euros, si volguéssim tenir una plantilla exclusiva de bombers professionals. I això suposaria incrementar en un 30% mínim els pressupost de la DGPEIS, és a dir, augmentar-los una tercera part. (La mitjana dels pressupostos de Bombers dels darrers 5 anys, ronda els 163 milions d’euros. La del 2014 va ser 161’06M€ ).

Aquests 60'7 milions d’euros, és una quantitat mínima, ja que caldria afegir el procés de convocatòria, les renumeracions del tribunal i personal, el lloguer de les instal·lacions, etc... També i molt probablement també caldria condicionar i reformar algun parc de bombers voluntaris per tenir personal les 24 hores i els 365 dies a l’any. I ja no parlem dels vehicles i del material, que segurament també s’hauria de renovar. Per tant, aquests 60'7M€, ja els hi podeu anar sumant més i més i més diners...

Una cosa també a tenir en compte. En aquests 77 parcs de bombers voluntaris, caldria un cap de parc, i també caldria caporals i sergents. Desconec si actualment hi ha suficients caporals i sergents per poder cobrir 77 parcs de més, però em temo que vist com està el pati, caldria una nova promoció de caporals i sergents, amb el que comportaria noves despeses, tant en el procés selectiu, en la formació, i posteriorment en les nòmines, que caldria afegir als prop de 50M€, en concepte de complements de destinació i complements específics. Com a última dada el sou brut mínim d’un sergent cap de parc és d’uns 3.400€/mes.

En definitiva, si a Catalunya volem tenir els bombers 100% professionals (funcionaris), cal una inversió per part de l’administració, mínima d’uns 60 milions d’euros.

I ara, el quid de la qüestió. Molts dels “anti-voluntaris” tenen com a únic argument, que els bombers voluntaris cobrem i que per tant, rebre diners és incompatible amb ser voluntari, que és una estafa, que és un sou encobert, i bla, bla, bla...

Com tots sabeu, els bombers voluntaris reben una sèrie de compensacions econòmiques, entre d’altres, per hora treballada en un servei o per assistència a cursos o pràctiques. L’any passat, la Generalitat va tenir una “despesa de personal de bombers voluntaris” per aquestes compensacions de 2 milions d’euros. Veiem doncs, que “mantenir” els bombers voluntaris val 2M€ i en canvi, aquesta despesa es multiplica com a mínim per 30, si volguéssim convertir els parcs de bombers voluntaris en funcionaris.

Exposades doncs les xifres, ara us deixo per vosaltres, si a nivell econòmic, per a l’administració (i per tant, pel contribuent) és més barat, si bombers voluntaris o funcionaris. I en el cas que calgués en termes realment operatius, un cos de bombers 100% professionals, també us deixo per a vosaltres com i d’on haurien de sortir un mínim de 60 milions d’euros que s’haurien d’afegir als pressupostos de la DGPEIS, i sobretot si en termes econòmics aquesta operació seria viable i si pot ser assumida per l’administració de cop o fins i tot en un procés gradual en uns quants anys.

Un altre dia parlarem en termes operatius si són viables els bombers voluntaris.