El Consell de Bombers Voluntaris aprova per unanimitat el seu pla d’actuació per al 2015

Dijous 13 de novembre de 2014, va tenir lloc una nova reunió ordinària del Consell de Bombers Voluntaris, l’òrgan col·legiat d’assessorament i consulta, adscrit a la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS), en el qual els representants de les persones membres del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya i de l’Administració harmonitzen els seus interessos respectius.
 

A la reunió hi van assistir Ramon Parés, Director General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments; els tres subdirectors generals de la DGPEIS i els caps de totes les Regions d’Emergències, així com el director de l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, Josep Maria Juncosa. Pels bombers voluntaris hi van assistir representants de les Regions d’Emergències Centre, Girona, Metropolitana Nord, Metropolitana Sud, Terres de l’Ebre i un representant dels Pompièrs d’Aran, entre d’altres. 

Cal dir que els representants de les regions de Lleida i Tarragona no van assistir-hi ja que feia setmanes van presentar la seva dimissió com a protesta pel tracte de la DGPEIS cap a les reivindicacions dels bombers voluntaris. 

Els assistents a la sessió del Consell de Bombers Voluntaris van estudiar i debatre sobre diversos temes d’interès, com la millora de la cobertura en cas d’accident i les mútues i assegurances, tema amb el què es va comptar amb l’assistència i l’assessorament de Cristina Turmo, Subdirectora General de Riscos i Assegurances de la Direcció General de Patrimoni del Departament d’Economia i Coneixement.
 

Així mateix, a la sessió es va tractar la proposta de reforma de l’art. 10 de la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i salvaments de Catalunya, per estudiar la incorporació dels bombers voluntaris a la condició d’agent de l’autoritat. Per treballar aquest àmbit, es va comptar amb l’assessorament de Marta Viñals, cap del Servei d’Assessorament Jurídic de la DGPEIS.

Personalment celebro molt aquest punt, ja que a finals de setembre vaig presentar unes al·legacions al reglament on demanava que els bombers voluntaris havien de ser agents de l’autoritat quan s’està de servei, als efectes de garantir la protecció de les persones i els béns en situació de perill. No pot ser que un cobrador d'un peatge sigui agent de l’autoritat, i un bomber voluntari estant de servei, no ho sigui

Altres punts tractats van ser l’estat de la tramitació de la modificació parcial del Reglament del Cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya, el Pla d’actuació i objectius a assolir pel Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya per l’any 2015 i la substitució dels membres del Consell de Bombers Voluntaris que han dimitit les darreres setmanes.
 

Finalment, en el decurs de la reunió, Ramon Parés, director general de la DGPEIS i president del Consell de Bombers Voluntaris, va manifestar la voluntat de la direcció general de millorar els canals de comunicació interna amb el col·lectiu de bombers voluntaris.

El Consell de Bombers Voluntaris ha establert un pla d’actuació i objectius per al 2015, que contempla, entre d’altres punts:
 

• l’aprovació, per part del Govern, de la modificació parcial del Reglament del Cos de Bombers Voluntaris. 

[personalment penso que hem perdut una oportunitat per fer un reglament més o menys definitiu pels propers anys. Hi ha coses que han quedat penjades i no sabrem quan tornarem a fer una nova modificació. El reglament que es modifica és del 1996]
 

• un cop aprovada aquesta modificació, es procedirà a fer efectiva una nova convocatòria pública per la selecció i accés de nous bombers voluntaris. 

[que a efectes pràctics vol dir que no estaran disponibles en el parc de bombers fins mitjans 2016. El que també s'hauria de fer, és donar de baixa a tots aquells bombers que fa anys que no van pel parc ni fan formació ni van a cap servei i que encara ara es comptabilitzen com a bombers voluntaris en les estadístiques oficials, cosa que no hauria de passar]. 

• la proposta de recuperació del valor de les indemnitzacions, anteriors a l’ordre INT/93/2013, de 13 de maig, als bombers voluntaris,

[és a dir, entre d'altres, enlloc de cobrar 6,59€ per hora de servei, passar a cobrar 7,53€. El que també estaria bé, és que no triguessin 10 mesos a pagar.]
 

• la promoció de la reforma de l’art. 10 de la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvaments de Catalunya, per donar als bombers voluntaris la condició d’agents de l’autoritat mentre estiguin en acte de servei,
[ja he apuntat més amunt que celebro i molt, aquesta iniciativa]

• l’aprovació del protocol de sortides de la Subdirecció General Operativa de la DGPEIS,
[Aquest també és un punt important, ja que hi ha comandaments de bombers, que literalment ignoren els voluntaris i mai els fan sortir. Perdoneu, però algú ho havia de dir.]

• el treball per tal de solucionar el tràmit i la gestió dels endarreriments en el cobrament de les indemnitzacions en els casos d’incapacitat temporal per accidents produïts en l’exercici de les seves funcions.

[hi ha companys que han estat més d'un any per cobrar i això no és just i dona un sentiment de deixadesa per part de l'administració cap al bomber voluntari. Espero que, en cas d'indemnitzacions, es pagui mensualment] 

• l’estudi, dins de l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya, d’opcions de millora de la cobertura en els àmbits sanitari i social,
[l'etern problema de l'assegurança. De veritat tant costa que tinguem una assegurança digna i completa?]

• l’estudi de la realitat d’altres models d’emergències i bombers europeus, així com els requeriments per a la seva aplicació al nostre país
[sempre va bé observar que passa al nostre voltant]

 

• la regularització i el desenvolupament dels diferents nivells de formació que han de rebre els membres del Cos de Bombers Voluntaris, ja sigui mitjançant la formació bàsica, de capacitació, la formació contínua, d’especialització o les activitats teòrico-pràctiques de perfeccionament i consolidació.

 [pel que fa a la formació, ho tinc molt clar: els bombers voluntaris han de fer les mateixes hores que els bombers professionals. Fem la mateixa feina, oi? Doncs hem de fer la mateixa formació. Fi del debat.]


Finalment una cosa que crec que el Consell hauria de treballar i de manera urgent, ja que no està inclosa en aquest pla, és que els bombers voluntaris també tinguem delegats de prevenció, salut i seguretat, per poder estar dins el Comitè de Seguretat Laboral, ja que ara se'ns ignora completament. 

Celebro que hi hagi voluntat de continuar treballant i de resoldre els problemes que patim els bombers voluntaris, tot i que en alguns aspectes sóc un mica pessimista, ja que no veig una voluntat real de canvi. A més a més, l'estratègia errònia d'alguns, impossibiliten cap diàleg que que ens faci avançar.

Tenim cap pla?

Avui el president Mas ha ofert una roda de premsa, tot valorant la consulta participativa del 9 de novembre. Entre totes les coses que ha comentat, a mi me n’ha sobtat una, que per a molts ha quedat en una anècdota més, però que jo considero molt greu.

El president ha dit que els servidors del Govern van rebre "atacs informàtics duríssims" arran del 9N que fins i tot van arribar a posar en perill historials clínics, l'accés al servei d'emergències mèdiques i les receptes electròniques. "Van posar en risc la prestació de serveis bàsics de la Generalitat".

Així per exemple, la web del Govern va rebre dissabte 20.000 peticions d'informació més del que és habitual i, diumenge, 60.000. És a dir, atacs de denegació de servei distribuït (DDoS), que es fan amb una xarxa d'ordinadors que demanen, a la vegada i de manera organitzada, informació en un mateix servidor fins al punt de superar la seva capacitat de lliurar-la. "Mai no s'havia patit un atac organitzat tan greu” ha afirmat el president Mas.

A més a més, el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig ha assegurat que el 9 de novembre es van produir a Catalunya "atacs cibernètics de primer ordre mundial" i "la seguretat dels sistemes informàtics del país va ser posada en tensió com a conseqüència del 9N". Cal dir que El 90% dels atacs informàtics que van tenir lloc ‪el 9N a l'Estat Espanyol, van ser webs Gencat posant en greu risc els sistemes d'emergències.

Dies abans del procés participatiu, així com durant la diada de l’11S,  les webs de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural van patir atacs informàtics amb l'objectiu de bloquejar tant els telèfons des d'on van organitzar la consulta del 9N com les seves pàgines web. I durant la vigília del 9N la web del Govern va passar unes hores fora de servei o funcionant amb dificultats.

El 9 de novembre és l’escenificació de que Catalunya està davant el repte més important de la seva història: esdevenir un estat lliure. Però Espanya també està visquen el seu propi repte: l’inici de la seva desintegració com estat actual.

Davant aquest fet, Espanya pot plantejar dos escenaris d’oposició contra la independència: l’actiu i el passiu. L’actiu seria oposar-se  a la construcció del nou estat català. El passiu seria no fer res i que  Catalunya esdevingui un nou estat.

Analitzant el passat i el present de l’Estat Espanyol, no hem de descartar cap possibilitat, per descabellada que ens pugui arribar a semblar. La prova de tot plegat, són aquests atacs informàtics. Les clavegueres de l’estat són profundes i fosques. A més de bomber voluntari, sóc historiador i us podria posar mil exemples de com actuen els serveis secrets de qualsevol país per provocar conflictes i problemes. 

És per això que cal tocar de peus a terra i contemplar una opció activa d’oposició espanyola contra la independència. I no parlo en termes constitucionals o legals. En cas que fos una oposició activa, ens hem de preguntar com seria aquesta oposició? Guerra total i oberta amb presència de l’exèrcit i armament pesant? Guerra de baixa intensitat? Boicot i sabotatge contra les infraestructures tallat subministrament de gas, aigua o electricitat? Contra les telecomunicacions, deixant a tothom sense telèfon? Guerra cibernètica que col·lapsi el país? Un setge que aïlli Catalunya de l'exterior?

Catalunya ha de tenir un model propi de defensa davant un atac exterior o interior, i en aquest model, Mossos, Bombers i Protecció Civil han de jugar el seu paper, però sobretot han d’estar preparats i organitzats. I ara per ara no ho estem. Em sap greu, però és així. Hi ha coses bàsiques i imprescindibles, com les telecomunicacions, per exemple, que si fallen no hi ha cap pla.  

Algú s’hauria de posar a treballar de manera urgent. No tant sols com a acte de prevenció, sinó com a acte de patriotisme i sobretot de supervivència. Perquè no és que tinguem cap pla B, és que no tenim ni el pla A.