dijous, 24 de juliol de 2014

Què es un bomber voluntari (segons BBVV Cadaqués)

Escrit penjat al facebook de l' Associació Bombers Voluntaris Cadaqués
el 23 de juliol del 2014:

Avui voldríem encetar un sèrie d’escrits per explicar qui som el bombers voluntaris, que fem, quines són les nostres inquietuds, els nostres problemes i queixes, la nostre forma d’entendre la vida. Aquí teniu la 1a part.
Bomber Voluntari ?!!! 1A PART.
Els bombers de la Generalitat de Catalunya estan formats per dos cossos: els bombers professionals o funcionaris i els bombers voluntaris, que també som molt professionals. Ambdós cossos sumen un total de 4808 bombers; 2466 professionals i 2342 voluntaris. Però aquestes dades tampoc són del tot correctes si entenem com a bomber tot aquell que pot intervenir en qualsevol sinistre. Dins d’aquests en n’hi ha de la 2a activitat o l’equivalència dels voluntaris: els B. Veterans. I d’altres com de l’Escala Especial, d’honor,...
La forma d’accés al Cos dels bombers voluntaris, en procés de modificació a l’espera de l’aprovació de la reforma del reglament dels Bombers Voluntaris, era fins ara realitzant un curs de formació de 22 dies, més unes 250 h de pràctiques i d’altres. Aprovar una convocatòria d’accés (semblant a una oposició) que consta d’una part teòrica i d’una de proves físiques. Tot plegat un mínim de 2 anys per poder accedir a l’escala activa, és a dir, bomber en disposició d’actuar.
Les competències i l´uniformitat són les mateixes. La diferència rau en el vincle que té cadascú amb la Generalitat. Els professionals són funcionaris d’aquesta i per tant treballadors a ple dret i els voluntaris... no sabria ben bé com definir-ho.
No som exactament voluntaris per que tenim moltes obligacions i pocs drets, doncs com que no som personal laboral no ens afecta riscos laborals, ni cotitzem per anys treballats (pensió,...),no tenim Mútua i ai senyor! i si prenc mal treballant com a bomber? (això és un altre tema interessant i llarg que en parlarem un altre dia). Tampoc som altruistes per se’ns indemnitza en concepte de dietes pels serveis prestats. Us asseguro que per diners un no es fa bomber voluntari, que us semblen 6´50 € per aixecar-te a les tres de la matinada a apagar un contenidor havent d’anar a treballar l’endemà pel matí? o per haver d’entrar allà d´on tothom en fuig? (tampoc som herois, ni pretenem ser-ho. Els riscos es redueixen amb saber com afrontar-los i amb les eines adequades) . Ni tampoc podem fer totes les hores que vulguem, tenim límits i evidentment i per sort de tothom no sortim cada dia 8 h. Ni tampoc crec que hagi de ser el nostre modus vivendi, però tampoc ha de ser gratuït. La nostra raó de ser és prestar un servei allà on l’administració no hi pot arribar per qüestions de viabilitat, ubicació,... A mode d’exemple nosaltres som bombers voluntaris de Cadaqués per que no podríem tenir-ne al poble d’altre manera i el nostre aïllament el fa un servei imprescindible, el qual difícilment podrien justificar d’altre forma. Els diners no neixen dels arbres, i els diners de l’administració són els dels nostres impostos i si no arriben n´haurem de pagar més. Dir al nostre favor que els bombers voluntaris hi érem abans que els professionals, fins i tot aquí a Cadaqués.
Puntualitzar que la relació entre els dos cossos, fora de fets aïllats com en totes les famílies i on hi hagin relacions humanes, és cordial i de cooperació absoluta.
Tampoc crec que siguem voluntaris per que estic obligat (que consti que trobo molt correcte aquest punt) a la realització d’un mínim de vuit pràctiques anuals i a l´ assistència a la formació continua, que es fa evidentment els nostres dies de festa o els dies que demanem festa a les nostres feines i que haurem de tornar o no cobrarem, o deixarem de guanyar. En aquest punt l’única queixa que tindria és que tot i que la formació d’ambdós cossos hauria de ser la mateixa en contingut i oferta, a la realitat no és ben bé així. Però és un altre tema que també ens portaria molta estona i que podem tractar en un altre moment.

També estem obligats a l’assistència a tots els serveis pels quals se’ns activi per la nostra condició de bombers i que n´hem de justificar l’absència donat el cas. L´incompliment d’aquestes obligacions pot comportar la revocació del nomenament com a bomber voluntari, és a dir: té’n vas al carrer ( també això ho trobo correcte). I parlo del parc de Cadaqués, desconec les dades d’altres parcs, aquí cada bomber realitza una mitjana d’unes 40 hores mensuals (Només som cinc bombers, fa molt temps que no tenim noves convocatòries i la gent s’ha anat jubilant o marxant. Un altre tema que de moment quedarà pendent de tractar). No totes aquestes hores són remunerades i inclouen manteniment del parc, formació, pràctiques, sinistres, dispositius d’urgència, simulacres, inspecció, revisions d’hidrants i instal•lacions, dispositius preventius, visites, divulgació i promoció,...I hem d’afegir que, per si no en teníem prou, vivim enganxats a un mòbil 24 hores al dia, 365 dies a l’any.
No trobeu que s’assembla molt a una feina? Llavors sóc voluntari? Definitivament NO SÓC UN VOLUNTARI, no sé el que sóc, però això segur que no. El que si sé és que creiem en aquest model i n´estem orgullosos de ser,diguem, bombers voluntaris però en cert cassos, i aquest n’és un, no hi cap “càrrega que plau no pesa” o “donar garses per perdius”.

( Apunt personal: I segons l'avantprojecte de la Llei del Voluntariat, en la seva disposició addicional diu: "Les disposicions d’aquesta Llei no seran d’aplicació al voluntariat de protecció civil i al voluntariat en matèria de prevenció, extinció d’incendis i salvaments de Catalunya, que els hi serà d’aplicació la seva normativa específica". Per tant, dins la llei del voluntariat, queda clar que els bombers voluntaris NO som voluntaris)

dimarts, 8 de juliol de 2014

Juliol de 1994

4 Juliol 1994. Fa 20 anys. Tenia 19 anys. Recordo una trucada a casa (en aquella època no hi havia telèfons mòbils) del Jordi Villena just després de dinar: "Marc està cremant tot Terrassa". El vaig anar a buscar amb el meu Corsa gris i vam anar cap a Can Parellada. Allà un incendi assetjava les urbanitzacions. Tinc al cap la imatge de dos municipals ofegant-se pel fum tot estirant les mànegues dels bombers. Després vam anar cap Olesa de Montserrat des d'Ullastrell. Per camí vam recollir un parella d'avis a Ca n'Amat i els vam baixar fins a Terrassa. Els pobres estaven més morts que vius de l'espant. Després vam voler tornar a Olesa per la carretera de Vacarisses. La Guàrdia Civil tenia totes les carreteres tallades, però al dir que érem voluntaris i que volíem ajudar ens van deixar passar, juntament amb una filera de cotxes també plens de voluntaris. Armats amb branques fèiem front a les flames. Allà no recordo que hi haguessin els bombers, només una cuba d'un pagès i gent de l'ADF. Vam estar tota la nit fent el que vam poder.

L'endemà amb en Ramon Martínez i gent de l'Agrupament Escolta Pau Casals vam anar cap a Navàs, a Can Casanoves a intentar salvar el mas. Recordo tot deixant Manresa veure un gran columna de fum, un espectacular pirocúmul que s'alçava davant nostre. Se'm va fer un nus a la gola i vaig plorar de ràbia. Quan vam arribar a Navàs, ens vam posar a remenar bales de palla i treure-les dels camps llaurats. Allà vaig veure com un impressionat Douglas DC-6 descarregava els seus 20.000 litres que portava a la panxa sobre el front de les flames. Quan vam fer la feina, vam marxar cap al centre del poble. Tot estava ple de cendres. El cel era vermell. La gent corria amunt i avall. Semblava la fi del món. Els cotxes, tractors, furgonetes, camions, tot carregat d'homes. Les dones sota una porxada fent entrepans i preparant els queviures. 

Després vam marxar cap a la Riera de Merola i vam pujar dalt d'un camió de bombers. El camió semblava aquells autobusos de la Índia carregats de gent, al sostre, a la bomba, al darrera... Quan vam arribar al foc, a mi em van donar una pala i em van dir que amb sorra anés tapant les flames. No sabeu el fart de tirar sorra que em vaig fer. També recordo beure'm tot un tetabrick sencer de llet, que no sé pas d'on va sortir. I tota la nit lluitant contra el foc. 

20 anys després els records se'm confonen... 

Aquella va ser la meva primera experiència amb les flames. Vaig descobrir la meva vocació oculta. Fins aleshores jo mai m'hagués dit que volia ser bomber. Jo volia ser jugador del Barça, que collons! 

L'any següent em vaig apuntar a l'ADF de Viladecavalls i els estius de 1997 i 1998 vaig treballar de vigilant forestal amb els plans PVI de la Diputació. Però jo volia més “marxa” i l'any 1999 ja vaig fer la meva primera campanya forestal amb els bombers. En vaig arribar a fer 10. I el 2005 entrava com a bomber voluntari...

dijous, 3 de juliol de 2014

Bombers, estructura d'estat?

Darrerament estem escoltant molt la frase “Bombers som estructura d'estat”, en boca d'aquells bombers que reclamen una millora del cos i denuncien les mancances que ens afecten. Però què vol dir realment aquesta frase?

Les estructures d'estat és allò indispensables que ha de tenir un país o estat per tal que aquest pugui desenvolupar les seves funcions de forma independent i sobirana, com per exemple, una hisenda pròpia, una seguretat d'ordre públic i defensa, un sistema judicial, escoles i universitats, un sistema sanitari, etc...

Estem tant sols a 5 mesos de la consulta i l'escenari encara és imprevisible. Em sobta però dues coses. La primera és que si realment volem tenir un estat, el que no podem anar fent és continuar amb les retallades i la mala gestió que estan deteriorant alguns dels que haurien de ser els pilars de l'estat català, com la sanitat, l'educació, les institucions culturals, els mitjans de comunicació públics i evidentment els serveis d'emergències. 

I la que més em sobta, és que si volem ser un estat, estem preparats per ser-ho? Vull dir, hi ha una planificació per construir realment aquestes estructures d'estat que tant necessitem?

Per la part que em toca, una de les coses que em preocupa és com s'han de gestionar les emergències en el nou futur estat català, i pel que veig, de moment ningú està posant fil a l'agulla, i això crec que és una irresponsabilitat no fer una previsió. Potser les coses s'estan fent amb tanta discreció absoluta que ningú en parla, però coneixent aquesta casa, no hi crec que això estigui passant.

Ni sindicats de bombers, ni associacions de bombers voluntaris, ni la sectorial de bombers de l'ANC i menys ningú relacionat amb la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament està treballant sobre com hauria de ser el Cos de Bombers de l'Estat Català.  

Per si algú posa algun dia vol començar a redactar algun document, les coses s'haurien de fer de la següent manera:

  • Una nova llei de bombers que actualitzi l'actual i l'adapti a un cos de bombers nacional i no pas autonòmic on estiguin assumides totes les competències que actualment té l'Estat Espanyol. En aquesta llei s'ha de consolidar i acabar de desenvolupar l'actual model mixt de bombers: professionals i voluntaris. I en aquesta llei s'hauria de definir qui se n'ocupa de les competències de salvaments i emergències i com es desenvolupa, és a dir, si ha d'existir una sola direcció i comandament o hem de continuar amb l'actual model que diferents serveis d'emergències estan repartits entre diferents conselleries i direccions generals (bombers, ADF, Protecció Civil, Agents Rurals, SEM...).
  • Plantejar l'organització i el paper dels Pompiers d'Aran i els Bombers de l'Ajuntament de Barcelona en un sol cos nacional o dotar-los d'autonomia i cooperació. 
  • Un reglament de bombers a nivell de funcionariat, ja que no existeix cap, i això és fonamental per tal d'organitzar el cos a nivell organitzatiu i disciplinari. El reglament ha d'adaptar el bomber a les necessitats del servei i de la societat.
  • Una reforma de l'actual reglament de bombers voluntaris per dotar els voluntaris de tots els continguts i equipar-los amb els funcionaris, a nivell de formació, assegurança i cobertura sanitària, cotització i jubilació, estructures de comandaments, autoritat, etc...
  • Estudi de les necessitats de personal i comandaments i de material i equipaments que es necessita com a país i no com comunitat autònoma.
  • Reestructuració del cos de bombers, a tots nivells, per assumir les noves competències que tindria l'Estat Català, com salvament marítim, aeroports, centrals nuclears, etc, i una reorganització de les especialitats, GRAF, GRAE, GEM, o crear-ne de noves. 
  • Definició dels acords de cooperació internacional amb Espanya, França i la Unió Europea.
  • Adaptar l'Escola de Bombers a les noves necessitats.
  • I per fer tot això: calcular una bona partida pressupostària pel nou cos de bombers nacional.

Aquestes són algunes de les qüestions bàsiques a tenir en compte, tot i que abans de tot això, també caldria fer una cosa molt més important i urgent: preveure tots els escenaris possibles, a nivell d'emergències i seguretat, que poden passar els dies previs a la celebració de la consulta, el dia de la consulta, així com els dies previs a la independència o el mateix dia de la independència. I quan dic tots els escenaris, dic tots. Una bona planificació i prevenció ens donarà un gran avantatge per poder reaccionar i afrontar les emergències d'una manera segura i fer que dels dies que tots estem desitjant siguin una festa d'alliberament i no pas una tragèdia de repressió.