dilluns, 19 de maig de 2014

Estiu del 2014, sense bombers voluntaris?

Fa mesos que l’olla dels bombers voluntaris està fent xup-xup i està a punt d’explotar si la DGPEIS no hi posa remei. 

Aquest estiu és possible que alguns parcs de bombers voluntaris no puguin obrir o no puguin cobrir serveis fora de la seva principal zona d’actuació i influència per manca de bombers voluntaris. De fet, ja fa un parell de mesos, que en algun servei, alguns parcs de bombers voluntaris de Lleida i Tarragona no han pogut estar operatius, ja que no han trobat personal. 

Aquesta manca de bombers es tradueix bàsicament per dos motius i que són dues cares de la mateixa moneda: manca de convocatòries d’accés i desmotivació. Els bombers voluntaris tenen una manca real d’efectius. Amb el pas dels anys molts bombers voluntaris ho han deixat de ser-ho (per múltiples raons), i el fet que no hi hagi convocatòries anuals i amb un mínim de personal per cobrir les baixes reals, ha anat agreujant la situació. 

Però cal apuntar que molts d’aquests bombers que ja no venen pel parc, ho fan perquè s’han desmotivat, i els pocs que queden, tampoc tenen molta il·lusió per una sèrie de menyspreus i deixadeses per part, tant de la DGPEIS, com per sindicats i companys professionals i també per comandaments. Això està comportant que cadascú anteposi la seva pròpia seguretat i interessos laborals i familiars al fet de ser bomber voluntari. 

La pregunta que es fa tothom és ben clar: “Ens hem de continuar jugant la vida, si no existeixen unes mínimes garanties de seguretat, de que es compleixin reglaments i drets, de que tinguem bona assegurança, en definitiva de que es vetlli per la dignitat dels bombers voluntaris? 

A continuació exposo una sèrie de factors que produeixen aquesta desmotivació (no hi ha un ordre a seguir, ni cap més important que l’altre, sinó que tot suma): 
  • Retallades en les indemnitzacions per incapacitat temporal. I la quantitat de les indemnitzacions per invalidesa o mort són insuficients.
  • Retards importants de mesos i mesos alhora de percebre les indemnitzacions per baixa i les compensacions econòmiques. 
  • Impossibilitat de conciliar la pròpia feina laboral amb ser bomber voluntari: és obligatori 12 hores de descans després de treballar i també entre serveis de llarga durada o reguardes.  
  • La modificació del reglament fa tres anys que dura. Malgrat que la intenció era canviar coses puntuals, s’han canviat articles sense el consens dels bombers voluntaris i no s’ha aprofitat la modificació per canviar coses més importants i necessàries, que pel fet de no fer-ho, se’ns hipoteca durant uns quants anys més. 
  • Cap expectativa real de modificar la Llei de Bombers, ni de fer cap estudi sobre el model mixt i les seves mancances i solucions. 
  • Nul suport de la DGPEIS a bombers voluntaris que han hagut de plegar a causa de incompatibilitat laboral o amenaces en les seves empreses. 
  • Nul suport de la DGPEIS a bombers voluntaris que han patit accidents laborals en servei. Enlloc d’assessorar-los se’ls ha "jutjat" inquisitorialment. 
  • Poca oferta formativa i de pràctiques cap als bombers voluntaris.  I si comparem el còmput d’hores, els bombers voluntaris fem menys que els professionals. 
  • Cap convocatòria de caporals i sergents voluntaris, en un clar incompliment del Reglament. 
  • En alguns serveis, els bombers voluntaris NO s’activen per ordre directe del cap de guàrdia, quan la seva presència ajudaria i reforçaria els parcs de bombers professionals. Aquest fet NO és anecdòtic i cada vegada més és una realitat en les regions metropolitanes. 
  • Poc reconeixement pel fet de ser bomber voluntari en el Grau Mitjà de prevenció, extinció d’incendis i salvaments. 
  • Comunicats i declaracions per part dels sindicats de bombers professionals cap als bombers voluntaris, errònies i manipulades, que l'únic que aconsegueixen és no aportar res i crispar la situació entre companys en una actitud de menyspreu absolut i un intent de dinamitar el model mixt. I des de la DGPEIS no ha hagut mai una resposta contundent cap aquesta manca de companyerisme. 
  • Els bombers voluntaris no tenim delegats de prevenció, salut ni seguretat en cap òrgan de representació dins la DGPEIS, ni tampoc passem exàmens de salut anuals, ni se'ns té en compte en cap estadística ni estudi del Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la DGPEIS. Estem abandonats pel que fa a polítiques de prevenció i seguretat laboral. 

És per tot això, que molts bombers voluntaris, que fins ara no han dubtat a sacrificar-ho tot per ajudar la societat, ara s’estan plantejant si cal continuar, ja que totes aquestes mancances i menyspreus, suposa problemes i inconvenients tant en l’àmbit laboral com el familiar. 

Que a ningú li agafi per sorpresa, si aquest estiu, algun parc de bombers voluntaris, no pot fer un servei o un relleu per manca de personal, per tots els motius que he exposat anteriorment. 

I la responsabilitat no serà ni dels caps de parcs, ni dels propis bombers voluntaris sinó dels qui té la solució a tots aquests problemes: la DGPEIS.