Terrassa sota mínims

El director del diari La Torre del Palau de Terrassa em va demanar un article explicant la situació que viuen els bombers de Terrassa. L'article es va publicar a principis de febrer en el seu format paper i a finals de mes en la seva pàgina web. 

Aquest és l'article:

Terrassa sota mínims

Terrassa té parc de bombers des de 1879 i al llarg de 130 anys se les ha vist de tots colors: van començar sent voluntaris amb condicions precàries, després es van modernitzar però la guerra civil i la postguerra els va fer tornar a passar per situacions greus de manca de personal i material. Als anys 60, van ser absorbits per la Diputació, cosa que va comportar la seva professionalitació i des de l'any 1980 que depenen de la Generalitat.

Sota l'administració catalana, també hi ha hagut alts i baixos, on fins i tot l'alcalde Manel Royes va reclamar la seva municipalització si no es resolien una sèrie de mancances. Avui, els bombers terrassencs són un referent pel que fa l'excarceració, rescatar persones en accidents de trànsit, ja que són campions de Catalunya, d'Espanya i els tercers millors del món. Però els campions egarencs com la resta de bombers professionals de Catalunya, fa mesos que estan de reivindicacions. Entre d'altres qüestions denuncien que gairebé cada dia estant sota mínims: no tenen el personal mínim necessari per donar servei a la ciutat i als pobles que també depenen del parc de Terrassa.

Aquest fet es deu a què fa anys que, amb les retallades com a rerefons, no es convoquen oposicions d'accés al cos i això comporta que no hi hagi un relleu de les jubilacions. Pels bombers la manca de personal és un fet molt greu i inadmissible, ja que aquesta situació operativa comporta una reducció important en la capacitat de resposta en cas d'emergències, i alhora, augmenta els riscs i minva la seguretat tant de la ciutadania com dels propis professionals.

A més a més, també per les retallades, costa substituir i renovar el material trencat o vell, eines i equips de protecció individual, i la manca de diners també condiciona un bon manteniment dels vehicles, el que està comportant una precarització del servei d'extinció d'incendis. Però malgrat que les mancances són evidents, des d'Interior es diu que no hi haurà oposicions fins al 2020, i que la seva política està condicionada pels pressupostos.

Fa mesos que s'està negociant, però Interior es mostra reaci a assumir les reivindicacions dels sindicats i el que proposa per tal de paliar les baixes de personal, és que es facin més hores i contractar interins, dues alternatives que no convencen als professionals del foc i l'aigua. Davant aquesta situació els ànims cada vegada estan més crispats, sobretot si tenim en compte que hi ha dies que s'han hagut de tancar parcs de bombers per manca de personal.

I enmig de tot plegat, ens trobem que a Terrassa, hi ha dies que només són sis bombers per 240.000 habitants cobrint Terrassa, Ullastrell, Matadepera, Viladecavalls i Vacarisses, una xifra rídicula de bombers i que en cas de dos serveis simultanis, pot comportar que no es pugui atendre una emergència com s'estableix en els protocols. Cal dir que a Matadepera i Viladecavalls, existeixen parcs de bombers voluntaris que primer cobreixen les necessitats de la seves poblacions i després si cal donen cobertura a Terrassa, però per la seva condició de voluntaris no hi ha una cobertura 100% assegurada les 24h. i per tant la seva presència no compensa les mancances de personal a Terrassa. La situació es pot resumir amb una dita popular de la cultura tèxtil: els bombers tenen mala peça al teler, i la ciutadania encara més, ja que la seguretat no es pot deixar a l'atzar.