Interessant article del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC). Tot i que parla a nivell general del model de bombers a Catalunya i
el trobo molt encertat, alguna frase a l'estil: "també cal
debatre l'encaix dels bombers voluntaris en el nou model", hagués brodat
l'article.
Hi ha un incendi i els bombers hi van. S'apaga i
tot va bé. Sí? Darrerament veiem en alguns camions frases pintades de
l'estil "Treballem pel poble, no pels polítics". Una protesta més en
contra les retallades.
O potser no. Podem estar
d’acord o no amb el contingut, però denota un malestar que es porta
gestant internament de fa temps, bastant temps.
Una de les característiques del servei de bombers a Catalunya és la manca de model, la poca organització amb què s’ha dotat i que tampoc se li ha exigit des de la societat. Això fa que, malgrat el dia a dia es resol bé, internament el funcionament del cos es deteriora.
Les jubilacions comencen a ser importants i seran massives a curt termini. Faltaran comandaments. Els vehicles i materials envelleixen sense renovació degut a les retallades. I no s’afronten canvis interns significatius per no fer enfadar ningú, precisament, degut a la manca de model. Si fem una anàlisi dels darrers anys, ha canviat successivament el color polític en el Departament d’Interior però la dinàmica habitual ha estat situar en totes les direccions generals persones sense coneixement i experiència en el sector bé sense coneixements de gestió d’administració o empresa.
Fins i tot s’ha donat la paradoxa que alguns polítics que en l’oposició s’han preparat per anar a Interior durant tota una legislatura, l’esforç s’ha premiat enviant-los a altres departaments (ha passat en els dos darrers canvis polítics). De fet, hi hagut directors generals que han durat tres mesos, o un any,... pocs han durat més enllà dels dos anys. A més, també s’ha forçat relleus generals en la cúpula tècnica, trencant successivament qualsevol dinàmica o projectes a mig o llarg termini.
La creació d’un cos de bombers únic per a tot el país va ser un gran pas endavant i un model avançat en el seu temps, però no ha tingut les revisions ni actualitzacions posteriors, potser per una manca de consciència política de tots els partits. Però ara estem davant d’un col·lectiu cansat i d’un moment històric on les estructures d’estat estan sobre la taula. Per això cal ser valents i exigir un acord amb la societat catalana.
Pot ser un acord parlamentari de tots els partits polítics. Potser afegint-hi sindicats, afegint-hi els comandaments, o una plataforma interna, o les empreses asseguradores, o els ciutadans. L’objectiu, una seguretat pública amb un model propi que asseguri una línia de treball del cos de bombers independentment del color polític que hi hagi en aquell moment.
Hem de superar l’època de la transició i també en les emergències posar les bases d’un nou país. La situació d’atzucac (jubilacions nombroses, reducció de les emergències, reducció del pressupost, els canvis socials, etc.) portaran a un canvi sí o sí. L’únic que està en joc és com vol la societat catalana que es produeixi el canvi, si d’una forma ordenada i planificada, o traumàticament.
Una de les característiques del servei de bombers a Catalunya és la manca de model, la poca organització amb què s’ha dotat i que tampoc se li ha exigit des de la societat. Això fa que, malgrat el dia a dia es resol bé, internament el funcionament del cos es deteriora.
Les jubilacions comencen a ser importants i seran massives a curt termini. Faltaran comandaments. Els vehicles i materials envelleixen sense renovació degut a les retallades. I no s’afronten canvis interns significatius per no fer enfadar ningú, precisament, degut a la manca de model. Si fem una anàlisi dels darrers anys, ha canviat successivament el color polític en el Departament d’Interior però la dinàmica habitual ha estat situar en totes les direccions generals persones sense coneixement i experiència en el sector bé sense coneixements de gestió d’administració o empresa.
Fins i tot s’ha donat la paradoxa que alguns polítics que en l’oposició s’han preparat per anar a Interior durant tota una legislatura, l’esforç s’ha premiat enviant-los a altres departaments (ha passat en els dos darrers canvis polítics). De fet, hi hagut directors generals que han durat tres mesos, o un any,... pocs han durat més enllà dels dos anys. A més, també s’ha forçat relleus generals en la cúpula tècnica, trencant successivament qualsevol dinàmica o projectes a mig o llarg termini.
La creació d’un cos de bombers únic per a tot el país va ser un gran pas endavant i un model avançat en el seu temps, però no ha tingut les revisions ni actualitzacions posteriors, potser per una manca de consciència política de tots els partits. Però ara estem davant d’un col·lectiu cansat i d’un moment històric on les estructures d’estat estan sobre la taula. Per això cal ser valents i exigir un acord amb la societat catalana.
Pot ser un acord parlamentari de tots els partits polítics. Potser afegint-hi sindicats, afegint-hi els comandaments, o una plataforma interna, o les empreses asseguradores, o els ciutadans. L’objectiu, una seguretat pública amb un model propi que asseguri una línia de treball del cos de bombers independentment del color polític que hi hagi en aquell moment.
Hem de superar l’època de la transició i també en les emergències posar les bases d’un nou país. La situació d’atzucac (jubilacions nombroses, reducció de les emergències, reducció del pressupost, els canvis socials, etc.) portaran a un canvi sí o sí. L’únic que està en joc és com vol la societat catalana que es produeixi el canvi, si d’una forma ordenada i planificada, o traumàticament.
CEEC, 29/10/13
