dimecres, 13 de febrer de 2013

Què ha d’incloure el nou reglament de Bombers Voluntaris?


M’ha caigut a les mans un esborrany del nou reglament de bombers voluntaris que s’està fent des del Departament d'Interior i la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments.

Aquest esborrany és un document de treball i puc dir que no s’aguanta per enlloc, ja que és pràcticament idèntic a l’actual, i enlloc de modernitzar i actualitzar els bombers voluntaris, es perpetuen les seves limitacions i mancances.

Hem de tenir clar, que el primer reglament dels bombers voluntaris data de 1982, l’actual és del 1996 i que evidentment, no ens podem hipotecar entre quinze i vint anys més, en un nou reglament que no compleixi uns mínims i que no sigui una eina realment efectiva.

Si un bomber professional i un de voluntari, fan la mateixa feina, la premissa irrenunciable ha de ser aquesta: mateixa feina, mateix univers. I aquesta igualtat s’ha de reflectir en el reglament dels bombers voluntaris.

A grans trets, la principal i pràcticament única diferència que ha d'existir entre un bomber professional i un bomber voluntari, és que un és funcionari i l’altre no. Repeteixo, dit d’una altra manera: mateixa feina, mateixos drets i mateixes obligacions.

Com molt bé, va dir el meu amic i company Linu, el Cos de Bombers ha de tenir  la capacitat de saber reinventar-se per donar als Bombers  l'excel·lent eficiència que Catalunya necessita. I reinventar-se vol dir, fer un nou reglament adequat a les necessitats i temps actuals.

El reglament 2013 dels bombers voluntaris hauria de contemplar:

-         Ser agents de l’autoritat quan s’està de servei, als efectes de garantir la protecció de les persones i els béns en situació de perill. No pot ser que un cobrador d'un peatge sigui agent de l’autoritat, i un bomber voluntari estant de servei, no ho sigui. 

-        Mateix requisit d'accés que els bombers funcionaris. Un bomber voluntari, ha de tenir, uns mínims d'exigència, i aquests han de ser els mateixos que els funcionaris. Així entre d'altres: nivell C de català i carnet de camió. I les proves físiques ha de ser les mateixes. Si la feina és la mateixa, les condicions d'accés han de ser les mateixes.

-    La convocatòria ha de ser oberta a tothom que compleixi els requisits. I una vegada s’ha aprovat, fer el curs bàsic (cosa que ara es fa al reves, primer el curs bàsic i després la convocatòria). Per això, ha de desaparèixer la figura del bomber voluntari aspirant.

-     Un dels requisits (tal com està contemplat ara i que no s’hauria de perdre) és viure prop del Parc de Bombers. El fet de viure al mateix lloc on està el parc, és una gran avantatge pel coneixement del terreny, dels recursos, etc. I a més, hauria de ser un plus per les poblacions petites, per incentivar l’arrelament i no marxar a viure/treballar a una ciutat gran.

-     El cap de Parc no ha de pintar res en l’accés dels nous bombers voluntaris. Per tant, l’entrevista s’ha de treure com a part del procés. Prou d’afavorir l’amiguisme. El procés ha de ser transparent i obert.

-   El bomber voluntari que acabi el curs bàsic ha de rebrà el títol de Formació Professional, tècnic en prevenció i extinció d'incendis i salvaments. El nivell de formació ha de ser el màxim i aquest ha de ser reconegut. Hem tenir en compte que estem en un ofici on la seguretat, el risc i el perill estant a l’ordre del dia.

-  El cap de parc ha de tenir uns requisits mínims acadèmics, de formació i d'experiència. El cap de parc, no pot ser el més simpàtic, ha de ser el més ben preparat.  Per ser cap de parc, s’hauria de ser caporal, sergent o oficial. I les seves funcions, han de ser les mateixes de comandament que els funcionaris.

-  Promocionar les categories de caporal, sergent i oficial entre els bombers voluntaris. I lògicament, per accedir a cada categoria s’hauria de tenir la titulació corresponent, tal com fan els funcionaris. Un caporal, sergent i oficial bomber voluntari no ha de ser un figura simbòlica interna. Ha de tenir funcions de comandament en un servei. I allò que contempli el reglament s’ha de complir. En 16 anys, només hi ha hagut una convocatòria per caporals bombers voluntaris, i cap per sergent i oficials. L’endemà d'aprovar-se el reglament, hi hauria d'haver una convocatòria de caporals i una de sergents (per la mitja dotzena de caporals voluntaris que existeixen).

-          Bombers voluntaris formadors a l’Escola de Bombers. No tant sols per poder formar als mateixos voluntaris, sinó a qualsevol persona del Cos de Bombers. Actualment, hi ha voluntaris amb un currículum acadèmic i una experiència laboral prou capacitada per poder fer de formador.

-          S’ha de contemplar un mínim d'hores de guàrdies presencials, així com un mínim de pràctiques i formació, com a sentit de la responsabilitat i el compromís.

-  La salut laboral ha d'estar reglamentada, així com les revisions mèdiques obligatòries, per vetllar per un estat òptim del bomber voluntari.

-        Una persona no hauria de superar com a molt, els 60 anys sent bomber voluntari de l’escala activa. Tots sabem que l’edat no perdona i en una professió on es conviu amb el risc, s’ha d'estar en perfectes condicions físiques i mentals.

-         El consell de bombers voluntaris si és l’òrgan que representa a tots els bombers voluntaris, ha de ser votat per tots els bombers voluntaris, no només pels caps de parc i de manera ponderada com passa ara. Un bomber, un vot. Democràcia 100%.

-     I el més important, la relació amb l’administració. El bomber voluntari, ha de deixar de ser aquella persona que fa de bomber “per la seva vocació benèfica social, d'una manera altruista” per esdevenir personal laboral de la Generalitat de Catalunya.

Sent personal laboral (com ho són a l’estiu els auxiliars forestals), el bomber voluntari està lligat a l’administració i té regulades les seves compensacions econòmiques, alhora que té garantits uns drets i uns deures, unes facultats i unes sancions, té garantida una assegurança, té garantida una cotització a la seguretat social i té garantit el pagament d'impostos.

El tipus de contracte podria ser de molts tipus, per un determinat nombre d'hores a complir, per anys, fins la jubilació, etc..., però el que està clar, que no pot ser que dues persones que fan de bomber, una cotitzi a la seguretat social i una altra no; una pagui impostos derivats de fer de bomber i l’altra no; una tingui una bona cobertura sanitària i econòmica i l’altra no. Aquestes diferències només es poden igualar amb un contracte laboral. 

Amb la reivindicació de contracte laboral, no estic defensant que els bombers voluntaris han de passar a cobrar més diners, que no cal, sinó simplement que amb aquesta fórmula queden garantides una sèrie de coses, anteriorment comentades, que ara no es contemplen i que són de justícia. Ah! I si em pregunteu, si un bomber voluntari ha de cobrar o no, us diré que no trobo just que dues persones que fan la mateixa feina, una tingui una nòmina i l’altra ho faci de manera gratuïta. I no és just, per la persona que cobra. La feina s’ha de valorar, respectar i pagar.

En el temps actuals, la diferència amb un bomber que treballi 100% de franc, amb un altre que tingui una compensació econòmica és que amb el segon es fidelitza el compromís i la responsabilitat i s’evita que s’abandoni el voluntariat per raons econòmiques o laborals o per altres motivacions familiars o socials. També pel fet de cobrar, sembla que queden més clars, els drets, deures i obligacions del bomber. En cas de faltar a formació, pràctiques o trucades d'emergències, hauria de ser motiu de sanció econòmica o expulsió. També ha de suposar una motivació afegida (i més en temps de crisi).

A grans trets, tot això hauria de sortir en el nou reglament. No m’agradaria que us quedéssiu només amb la idea final si s’ha de cobrar o no. Crec que actualment hi ha coses molt més importants a solucionar, si un bomber voluntari ha de cobrar o no. Per tant, de moment, mateixa feina, si! Però també, mateix accés, mateixos requisits, mateixa responsabilitat, mateixa formació, mateixa seguretat, mateixa assistència, mateixa...

En definitiva, mateixa feina, mateix univers. Mateixa feina, mateixos drets i mateixes obligacions.

I finalment dir que el fet de ser bomber voluntari, no hauria d'ajudar per poder ser bomber funcionari, per una doble raó: per afavorir deixar vacants en parcs de voluntaris i per no desmotivar als que no aconsegueixen la plaça de funcionari i deixessin de fer de bomber voluntari.

I ara sí, ja per acabar, una cosa que no paro de repetir sempre, si el nou reglament ens ha de solucionar el futur, i com a tal, per la seva màxima importància, requereix la participació del màxim de gent. Com més gent, més visió i més debat. El destí del nou reglament no pot estar només en les decisions de quatre persones sinó que ha de ser consensuat i votat per tots els bombers voluntaris sense distinció.

El procés de redacció hauria de ser un procés totalment obert, transparent, participatiu i democràtic. I una vegada enllestit, el reglament hauria de ser votat per tots els bombers voluntaris. Els bombers voluntaris han de poder decidir lliurement sobre el seu futur. És això el que estem demanant a la Catalunya del segle XXI, oi? 

dijous, 7 de febrer de 2013

Els Bombers del Figaró en perill!

El Parc de Bombers Voluntaris de Figaró-Montmany està en perill. Resulta que l'Ajuntament deixarà de pagar el cost del manteniment del parc (uns 1.000€ de lloguer). Les competències de bombers, són de la Generalitat, i totes les despeses, han de ser assumides pel govern català. En el cas de Figaró-Montmany, era l'Ajuntament qui assumia el lloguer, des de fa uns vint anys. 

Hem de tenir en compte que el 85 per cent de Figaró-Montmany és espai protegit, part del Parc natural del Montseny i que té una importància estratègica perquè està situat a l’eix de la C-17, entre els parcs de bombers de Granollers i Vic (tot garantint una resposta en cas d'una emergència en poblacions situades enmig de les capitals del Vallès Oriental i Osona). Figaró-Montmany, també cobreix dos grans espais naturals: el Montseny i els cingles de Bertí. 

Els bombers de Figaró fan unes 250 sortides a l’any i s’encarreguen de l'avituallament dels bombers de la Regió Nord quan hi ha serveis de llarga durada, com grans incendis forestals o grans focs d'indústria.

Tot i així, encara que l'Ajuntament (o la Generalitat) pogués continuar pagant les despeses, cal tenir en compte, que el Parc de Bombers del Figaró, que es troba situat davant del camp de futbol, en un garatge i en un petit local adossat que són de propietat privada, als baixos d'un edifici d'habitatges, està en mal estat i fa necessària la construcció d'un nou parc. Per tant, el que cal, no és pagar el lloguer, sinó un nou parc de bombers.

El problema no és que l'Ajuntament no tingui diners (que ho és), el problema és que això porta massa temps encallat i ningú ha fet res per posar-hi solucions.

En el mes d'octubre del 2011, el conseller d'interior del moment, Felip Puig, va visitar el parc, davant les nombroses queixes que se li havien fet, a causa del mal estat de les instal·lacions i es va comprometre a construir un nou parc, tot i que també va dir, que el Departament d'Interior es faria càrrec de les despeses. Però de moment, ni nou parc, ni despeses assumides. 

En aquella visita, el mateix alcalde que ara diu que el municipi no té diners, va dir: “Tota la vida ho hem pagat i no ens en penedim. I si Interior no ho vol pagar mentre no hi hagi el nou parc ho continuarem pagant nosaltres”.

Però clar, les paraules d'uns i altres, se les emportà el vent, i de retruc, els perjudicats són els bombers voluntaris de Figaró-Montmany. I algú hauria de tenir clar, molt clar, que si els bombers estan perjudicats, és tota la societat la que també surt perjudicada.

dissabte, 2 de febrer de 2013

Revista Alerta!

Juntament amb els companys de l'ASBOVOCA, encetem una nova "empresa": una revista dedicada als bombers!

 http://issuu.com/asbovoca/docs/revista_alerta_1?mode=window 

 Espero que us agradi, i si és així, feu-ne difusió! També us convido a col·laborar-hi!!