Bombers catalans a Madrid

Com a bomber voluntari, historiador i co-autor  del llibre “Bombers de Catalunya : història i present”, a més de dirigir la revista d'història de bombers "L'Apagafocs", no puc passar per alt un esdeveniment, que penso que va ser molt important en la nostra història i per això he enviat aquesta carta als diferents diaris de Catalunya: 

Bombers catalans a Madrid

Aquest mes de juliol es compleixen 75 anys d’una expedició de bombers catalans que van anar a Madrid, en plena Guerra Civil, per ajudar els apagafocs de la capital espanyola, que estava sent assetjada per les bombes franquistes. És un capítol força oblidat i desconegut de la nostra història més recent. La Federació Catalana de Bombers, que agrupava la majoria de cossos de bombers catalans, va ser qui va organitzar i coordinar durant sis mesos, que bombers de Terrassa, Olot, Sabadell, Badalona, Granollers, Igualada, Reus, Mataró, Vic i Barcelona, entre d’altres ciutats, s’anessin rellevant en un gest de solidaritat i de sacrifici sense precedents: marxar lluny de casa, deixar els teus i la teva ciutat en guerra, per anar a col·laborar i ajudar a d’altres companys bombers, exhausts pels bombardejos sense treva des de feia nou mesos, tot arriscant la teva pròpia vida.

A Madrid, els bombers catalans van ser rebuts com autèntics herois i van rebre tot d’homenatges del poble madrileny, l’alcaldia, el govern espanyol i de la Generalitat de Catalunya. L’alcalde de Madrid Rafael Henche, va dir dels bombers catalans: “Son magníficos estos hermanos que nos habéis mandado de Cataluña”. La solidaritat antifeixista va agermanar bombers catalans i madrilenys, lluitant colze a colze per extingir els incendis i salvar la població dels criminals bombardejos de Franco. Per sort, tots van poder tornar a casa, sans i estalvis, tot i que després de la guerra, alguns d’ells, van ser depurats i van patir la repressió franquista per “rojos-separatistas”. D’altres es van haver d’exiliar.

Fa 75 anys d’un gest heroic que caldria que no caigués en l’oblit i que si tinguéssim un govern i unes institucions amb una mica de dignitat, aquells bombers catalans que van arriscar la seva vida, marxant lluny de casa, per lluitar també contra el feixisme, des de la reraguarda i per les llibertats del nostre poble, avui tindrien l’homenatge que es mereixen.