diumenge, 29 de juliol de 2012

Bombers voluntaris, professionals, ratis i futur...


A Catalunya l’origen dels bombers data de mitjans segle XIX. Les primeres companyies van sorgir lligades a mútues d’assegurances i posteriorment als ajuntaments. Tot i ser un servei municipal, aquells primers bombers eren voluntaris, és  a dir, cadascú tenia la seva feina i era mobilitzat només quan hi havia un servei, i no es tenia un sou fixe, pel fet de fer de bomber, però a canvi es rebia una compensació econòmica, en base a premis i recompenses. Progressivament i ja ben entrat el segle XX, molts ajuntaments van “professionalitzar” o “funcionaritzar” els seus bombers. A partir d’aleshores, les ciutats comptaven amb retens de bombers les 24 hores i aquests tenien una nòmina fixa. Lògicament el primer ajuntament que va fer aquest pas va ser el de Barcelona, per importància en nombre de població i risc.

A la dècada dels seixanta trobem que la Diputació de Barcelona, organitza un servei d’extinció de bombers per a la seva província i paral·lelament sorgeixen nous cossos de bombers voluntaris, en aquelles poblacions on hi ha cap servei d’apagafocs. Molts d'aquest nous cossos van sorgir pel fet, a més a més, per que l'ajuntament en concret no es podia costejar tenir una plantilla fixa 24 hores de bombers professionals. I recordem a més a més, la tradició de mobilitzar-se només en cas de necessitat està molt estès a casa nostra, només cal llegir una mica sobre el sometent.    

Amb la reinstauració de la Generalitat es crea el Cos de Bombers de la Generalitat, i aquest es fa, amb la integració progressiva dels parcs de bombers de les diputacions i dels ajuntaments (la ciutat de Barcelona mai es va integrar).

El Cos de Bombers de la Generalitat, doncs es va iniciar amb la dualitat de parcs de bombers professionals (o funcionaris) i voluntaris.

Per qui encara no entengui la diferència entre bombers professionals i voluntaris, li recomano un anterior article meu, clicant aquí. 

Actualment hi ha 77 parcs de bombers voluntaris i 73 parcs de bombers professionals. En el mes de juny de 2012, el nombre de bombers voluntaris era de 2.532 i 2.556  bombers professionals.
Per tant el % de bombers voluntaris és del 49’7% del nombre total de bombers que hi ha a Catalunya.

Capitals de comarca com El Pont de Suert, Vielha, Les Borges Blanques o Puigcerdà tenen només bombers voluntaris i això vol dir que comarques com l’Alta Ribagorça, Val d’Aran, Garrigues o Cerdanya només tinguin bombers voluntaris.

Ciutats turístiques importants com Sitges, Tossa de Mar o Cadaqués, només tenen parcs de bombers voluntaris. A la regió de Lleida, per exemple, els bombers voluntaris representen el 77% del nombre total.

Des de 1986 que el nombre de bombers voluntaris ha estat majoritari (excepte l’any 1992, que es va reforçar per les Olimpíades i pel gran nombre de jubilacions que vindrien posteriorment), si bé és cert que a partir de 2004, la distància entre el nombre de bombers voluntaris i professionals s’ha anat escurçant cada vegada més, fins al punt que ara aquests darrers representen el 50,2%.

Veient doncs el gràfic, em venen al cap moltes preguntes, i poques respostes:

- A què és degut aquest canvi de tendència? Criteris polítics, econòmics o operatius? Continuarà els propers anys?
- En la nostra societat, l’any 2012, encara és vàlid el model de bombers voluntaris?
- I el model mixt actual?
- En les condicions de crisi es podria sostenir tota una plantilla exclusivament de bombers professionals?
- Si és així, quin és el nombre que caldria? (recordem que el nombre total de bombers voluntaris i professionals són 5.088).
- O pel contrari, el que caldria és només una plantilla de 100% de bombers voluntaris per reduir el dèficit públic?
- Seria coherent unificar en un sol cos, la plantilla de bombers de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona? Sota quins criteris seria coherent, operatius o econòmics?

Segons la Unió Europea la ràtio òptima és d’un 1 bomber per cada 1.000 habitants. Els Bombers de la Generalitat de Catalunya (sense comptar Barcelona ciutat), la ràtio és 0’85 bombers/mil habitants. Per arribar a la ràtio òptima, la plantilla dels Bombers de la Generalitat, s'hauria d'augmentar en 900 efectius més (el criteri de què siguin professionals o voluntaris, que ho decideixi un altre). 

A Barcelona (sense comptar la resta de Catalunya), la ràtio és 0’42 bombers/mil habitants. I si “unifiquem” els dos cossos i tota la població aquesta proporció és de 0’76 bombers/mil habitants.

I dos exemples que em toquen de ben aprop.
A Matadepera, població d’on formo part del Cos de Bombers Voluntaris la ràtio és de: 3’61 bombers/mil habitants (que triplica el rati òptim de la UE).
A Terrassa, població on visc, la ràtio és de 0’22 bombers/mil habitants (molt, massa per sota, xifra escandalosament vergonyosa).  

I pels qui encara els agradi més les estadístiques. La proporció a França és 3'79 bombers/mil habitants i a Espanya (comptant només bombers professionals) la ràtio és de 0'43. Les ciutats de Madrid i Bilbao tenen una proporció de 0'53 i la de València 0'63. 

Com veieu he començat parlant de bombers voluntaris i he acabat parlant de bombers en general, que és el que hauríem de tenir tots en compte, perquè el foc, no sap distingir entre voluntaris i professionals.

Ah! I ja m’agradaria tenir les respostes a totes les preguntes què he plantejat. De resposta només en tinc una: en cas de continuar amb el model mixt actual, han de canviar moltes coses amb la finalitat que no es perpetuïn les discriminacions i diferències entre bombers professionals i voluntaris, a nivell de formació, assegurança, equipament, mitjans, comandament i sobretot a nivell de relacions humanes. 

(totes les xifres que surten en aquest article, són d’elaboració pròpia consultant documents oficials, res de “copiar-enganxar”).  

dissabte, 28 de juliol de 2012

L’incendi de l’Empordà és el resultat d’una pèssima gestió del territori

Article de Laia Estrada, ambientòloga; militant de Cau de Llunes-AFRT i membre de la CUP de Tarragona. 25 juliol 2012.

http://pobleviu.cat/2012/07/25/lincendi-de-lemporda-es-el-resultat-duna-pessima-gestio-del-territori/


Més enllà de l’evidència que les retallades estan afectant les tasques d’extinció i prevenció, darrera d’aquesta tragèdia trobem la desídia envers un problema que s’ha denunciat a tort i a dret per part dels GRAF, els agents forestals i la pagesia. Els boscos porten temps reconquerint el territori, generant tot de combustible en forma de sotabosc, de manera que una burilla, l’espurna d’una màquina, un llamp o qualsevol altre causa, fruit o no de la negligència o l’incivisme, pot generar un gran incendi. L’explicació la trobem en l’abandonament de les activitats primàries: perdem petita i mitjana pagesia, perdem ramats i hi ha una nul·la gestió forestal.
El president Mas assenyala l’incivisme de llençar una burilla per la finestra com una conducta que generarà una pèrdua de recursos: els recursos naturals que cremen i els recursos econòmics que s’estan invertint en l’extinció de l’incendi. Aquesta afirmació és d’un simplisme tan insultant que cal titllar-la de demagògica. El que comporta una pèrdua de recursos naturals i econòmics és girar l’esquena al nostre patrimoni natural i cultural; és permetre que la nostra pagesia -que no hem de confondre amb la indústria agroalimentària, intensiva i irrespectuosa amb el medi- s’ofegui sota la competitivitat de les grans superfícies; és permetre que la ramaderia extensiva sigui una pràctica en perill d’extinció.
Darrerament les persones que duien a terme activitats primàries han preferit passar-se al terreny del turisme rural, amb major o menor diligència en l’ús de les subvencions pertinents… És a dir, hi ha qui ha entès el turisme rural com un complement a les activitats agràries que desenvolupava, i qui l’ha entès com l’oportunitat per a poder fugir de les feixugues i sacrificades tasques del camp. I és comprensible que hagi estat així, doncs no hi ha hagut cap mena de protecció cap a les petites i mitjanes explotacions agràries, a banda de la deplorable gestió de les ajudes.
Aquí entraríem en una discussió sobre la idoneïtat o no de “protegir” aquest sector. Cal abandonar la visió victimista i la visió urbanita, i començar a entendre aquesta problemàtica com una qüestió d’equilibri territorial i de sobirania econòmica. D’una banda és una qüestió d’equilibri territorial, o més aviat de desequilibri territorial, perquè a la major part dels Països Catalans s’ha generat -i, repeteixo, no ha estat casual, sinó que és el resultat d’una mala gestió- una dependència envers el sector terciari, així com una concentració de la població que està acompanyada per un despoblament generalitzat dels nuclis més petits. Per suposat, aquesta situació no és exclusiva del nostre país, sinó que respon al que podríem anomenar “divisió internacional del treball”: les grans extensions agràries les trobem als estats perifèrics, mentre que els centrals tenim el monopoli dels serveis. Per tant, el fet d’impulsar la recuperació de les activitats primàries seria una manera de revertir ambdós fenòmens, alhora que es minimitzarien els impactes dels incendis.
Tanmateix, l’aposta per un teixit fort d’activitats primàries responsables és l’aposta per un país sobirà de la gestió dels seus recursos. És a dir, és l’aposta per un país Independent, amb majúscules, més enllà de posar les fronteres estatals a un lloc o a un altre. Mantenir viu el teixit productiu primari és caminar cap a una sobirania alimentària, cap a una sobirania energètica i, en definitiva, és construir una sobirania econòmica.
És important assumir que els incendis són un fenomen natural a les regions mediterrànies, i gran part de la nostra vegetació és piròfila. Ara bé, els efectes i la magnitud d’aquests varia considerablement en funció de les condicions del bosc (fonamentalment, depenent de la quantitat de sotabosc) i de les víctimes potencials. En relació a la segona qüestió, cal fer referència a la quantitat d’habitatges dispersos que hi hagi, i que no s’han de confondre amb masos i masies que tenen els seus voltants ben treballats. En aquest sentit, la facilitat amb la que s’ha passat dels nuclis compactes al model de ciutat dispersa –estic fent referència a les urbanitzacions-, també és el resultat d’una gestió negligent del territori, i és un tema que donaria per un altre article, però ara mateix ens interessa perquè és un altre factor que dificulta les tasques d’extinció d’un gran incendi, doncs en els primers instants de propagació les dotacions de bombers han de centrar-se en aquests habitatges.
Dit això, i amb moltes idees que em queden per dir, només vull recordar que als nostres governants, quan es torni a calar foc al Principat, al País Valencià o a ses Illes, sempre els resultarà més fàcil i més còmode dir que tot plegat ha estat culpa d’una burilla, doncs els permet seguir parlant de projectes com l’EuroVegues, sense evidenciar les contradiccions.
Des d’aquí, enviar tota la solidaritat amb les poblacions afectades i totes les persones que estan participant en les tasques d’extinció.

divendres, 27 de juliol de 2012

Etapes d'un incendi forestal

A continuació la terminologia que fa servir el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, per definir les etapes d'un incendi forestal: 

(actualitzat a 7 d'agost del 2012) 


1. Incendi actiu: El foc propaga activament i té capacitat lliure per seguir creixent. El foc segueix la seva propagació però els mitjans d’extinció ja hi estan treballant.

(Incendi descontrolat o no controlat: El foc es propaga amb una velocitat, intensitat i longitud de la flama que supera la capacitat d’extinció i que per tant els mitjans no el poden controlar, tot i que lluiten per fer-ho.)

2. Incendi estabilitzat: El foc està encara propagant a punts, però la seva dinàmica no supera la capacitat d’extinció. En aquesta situació el seu perímetre encara no està encerclat per instal·lacions d'aigua ni discontinuïtats del combustible que n'aturin la propagació. Si l'incendi es descontrola en aquest moment no es considera un "reinici", sinó que és un punt que es torna a "activar". (Antigament aquesta fase es coneixia com "en fase de control".)

3. Incendi controlat: El foc ja no és propaga lliurement. No es pot donar per extingit, ja que té punts calents que poden reactivar l’incendi. La seva capacitat per avançar ha estat aturada, però falta el remat del perímetre. Es tracta doncs, d'un incendi controlat i en fase d'execució. 

4. Incendi extingit: El foc no propaga i no té capacitat de reiniciar-se. En aquest moment és quan el reforç comença i quan es pot començar a retirar mitjans del perímetre. Després d’aquesta fase si es reinicia és ja un nou incendi i no part de l’anterior.Es tracta d'un incendi extingit amb el manteniment i en fase d'extinció. 


dimecres, 25 de juliol de 2012

Els grans incendis seran cada vegada més intensos

Article escrit per Oriol Mas i publicat pel diari El Punt/Avui (24/7/2012)


Els grans incendis seran cada vegada més intensos


· La manca de gestió forestal, la desaparició d'espais agrícoles i l'extinció sistemàtica del foc acumulen una biomassa que n'augmenta els riscos 
· Les mesures preventives i la millora dels sistemes d'emergències són reptes pendents 
· Els bombers necessiten espais lliures on poder atacar les flames 
· El foc encara no s'ha integrat en la planificació del territori 

Els incendis de l'Alt Empordà d'aquest cap de setmana demostren que l'extinció no és suficient en la lluita contra el foc. Catalunya té un cos de bombers referent a escala mundial, però això no és suficient quan un incendi sobrepassa la capacitat d'extinció. Davant un foc com l'originat a la Jonquera, per més mitjans i recursos que s'hi destinin, serà incontrolable si no s'aconsegueix aturar-lo des de bon principi amb les primeres fases de l'extinció. Una vegada el motor de l'incendi s'ha desbocat, l'evolució ja no depèn només dels bombers, sinó de molts altres factors: clima, orografia, estat dels boscos... Per tant, la clau passa a ser la prevenció que s'hagi fet amb anterioritat.
Fonts del GRAF –el cos de bombers especialitzat en maniobres d'extinció i mesures de prevenció– recordaven la setmana passada que els grans incendis seran cada vegada més intensos, i també en zones més imprevistes. Un 95% dels focs que es produeixen a Catalunya es controlen ràpidament, però el 5% restant és el responsable de la crema del 90% de les hectàrees. Aquestes dades posen de manifest que s'ha arribat a una gran maduresa en l'extinció d'incendis, i que per tant allà on queda més camí per recórrer és en la prevenció. El que es vol aconseguir és que, gràcies a un seguit de mesures prèvies, es pugui atacar millor el foc i “reduir la incertesa”, en paraules del cap dels GRAF, Marc Castellnou. Del que es tracta és d'identificar espais –anomenats punts estratègics de gestió– que els bombers puguin utilitzar per combatre el foc, avançant-se al comportament que se suposa que tindrà en funció de les condicions meteorològiques del dia o l'estat de la vegetació.
O sigui, aprofitar l'experiència que s'ha acumulat per trobar i preparar espais que aportin una oportunitat en la lluita contra el foc. Des de fa anys que s'estan catalogant els incendis importants que s'han produït i s'està recollint informació de fonts del territori, per conèixer amb exactitud els patrons amb què evolucionarà el foc. És el concepte que s'anomena l'incendi de disseny, i que ha separat en catorze tipus d'incendi els que es produeixen a Catalunya. L'originat a la Jonquera és un dels típics de les comarques gironines: vent fort i sec, sobretot tramuntana, que aporta una gran velocitat al motor del foc i que són dels que poden superar més fàcilment la capacitat d'extinció dels bombers.
Manca de gestió forestal

En tot cas, la localització d'aquests punts estratègics té com a gran inconvenient l'estructura i la realitat forestal del país. Aquest és a hores d'ara el gran risc d'incendis. Molts espais estan formats per un continu forestal que ocupa grans extensions, sense zones entremig que permetin establir de manera natural aquests punts estratègics de gestió. A més, la manca de rendibilitat econòmica de la gestió forestal ha provocat un abandonament del bosc. Fa anys que entitats i organismes adverteixen que aquest fet suposa el principal risc d'incendis. La majoria de boscos catalans acumulen grans quantitats de biomassa que són combustible per a la propagació d'incendis. Moltes masses forestals són avui un polvorí a punt d'encendre's, que se salven molt sovint gràcies a la rapidesa en l'extinció. Les Gavarres, l'Albera, el massís de Cadiretes o l'Alta Garrotxa són alguns dels exemples que reiteradament il·lustren un problema latent, que es posa de manifest quan hi ha un gran incendi forestal com el que va començar diumenge a la Jonquera. Per això, ahir la gran preocupació era que les flames no arribessin a creuar el límit amb l'Alta Garrotxa.
Falta, des de ja fa molts anys, una política global i amb recursos respecte a la gestió forestal, atenent l'interès general. Avui cada propietari fa la guerra pel seu compte tant com pot, que majoritàriament és menys del que convindria. S'han deshabitat els espais naturals i s'han perdut activitats que directament generaven tallafocs. L'agricultura i la ramaderia, per exemple. Els camps de conreu i les zones de pastura evitaven tradicionalment la propagació del foc: d'una banda es tracta d'espais oberts que aturaven l'incendi, i de l'altra el bestiar consumia la biomassa que ara s'acumula. Aquest equilibri fa gairebé mig segle que es va començar a esquerdar, i la tendència s'ha accentuat en les últimes dècades. Jordi Monge, tècnic forestal que ha treballat amb ADF, Bombers de la Generalitat i Agents Rurals, reclama que “cal fomentar polítiques de productivitat al bosc, i també cal entesa política per afrontar les tasques de prevenció, perquè des del punt de vista tècnic ja existeixen”.
Una política que massa sovint ha anat lligada a una visió social que entén el bosc com el paradigma del medi ambient i l'ecologia. Una visió excessivament urbana del bosc, gairebé equivalent al jardí de la ciutat, on l'arbre esdevé un element intocable. Així, s'oblida que una correcta gestió forestal és vital per a la bona salut del bosc i dels elements que en formen part.
Integració del foc
Dins aquesta visió, el foc té un caràcter nociu, com si sempre fos devastador com ha estat ara a l'Alt Empordà. I s'oblida que és un dels quatre elements clàssics de l'antiguitat, juntament amb l'aigua, la terra i l'aire. Monge recorda que “el foc és una eina de gestió del territori, l'enemic no és el foc, sinó l'incendi descontrolat”. Castellnou va en la mateixa direcció: “El foc és natural, inherent als ecosistemes, i segons com hi interaccioni pot ser bo o dolent.” Fent un pas més en aquesta línia, el tècnic del GRAF Edgar Nebot recordava fa uns quants dies que “el gran repte ara és la gestió d'incendis”.
Així, es pretén un doble objectiu. Un dels reptes és evolucionar cap a una gestió del foc que no impliqui l'extinció sistemàtica, tal com passa actualment. En alguns casos, un foc de petites dimensions pot servir per netejar el sotabosc i així evitar l'acumulació de combustible que afavoreix un augment d'intensitat de futurs incendis. Així també es guanyarien zones on els bombers podrien treballar de manera segura i atacar focs de més importància i molt més devastadors. En aquest sentit, ja s'han fet cremes prescrites en diversos espais.
El segon objectiu és integrar el foc en la planificació territorial i forestal, preveient períodes de retorn d'incendis en dissenyar infraestructures, tal com ja es fa amb les riuades i inundacions. En aquest sentit, els bombers ja preparen una guia que s'ha de convertir en un codi tècnic forestal en què s'incloguin punts d'aigua, camins, espais oberts i tots els elements que ajudin a l'extinció.
Un altre dels punts a millorar és el funcionament intern dels sistemes d'emergències durant els grans incendis. Actualment bona part de les decisions les pren el comandament Delta 0, un dels màxims responsables de la gestió en els incendis. Aquesta estructura, molt jerarquitzada, evita decisions més col·legiades entre els diversos cossos.

dilluns, 23 de juliol de 2012

On son els bombers?

En un foc forestal, com el que està cremant aquestes hores a l'Alt Empordà,  frases que més s'escolten, i que sobretot més s'escriuen per les xarxes socials són del tipus: "falten bombers" "o no hi havia cap bomber", o "Perquè no venen més bombers".
Però anem a pams i veure'm que no tot és tant fàcil.
A Catalunya per aquest estiu, hi ha un total de 158 parc de bombers, amb una plantilla reforçada que suposa  uns 6.500 bombers. Evidentment no tots treballen cada dia. I pel que fa als camions, diria que n'hi han uns 300 destinats als incendis forestals, dels gairebé 800 vehicles de diferents tipologies.
En un incendi has d'optimitzar els recursos que tens, s'ha plantejar una estratègia, no pots enviar els 300 camions de tot Catalunya de cop.
I com es treballa en un incendi? Quan un camió arriba a un incendi, s'emplaça en un lloc. El segon camió que hi arriba, l'abasteix d'aigua i potser el tercer fa el mateix, donant aigua al segon i al primer. És a dir, cal sempre, com a mínim, que un camió faci de "noria" i vagi subministrant aigua. Depen de l'aigua que es tiri, un camió de bombers, pot portar aigua per uns 20 minuts (és una dada que cal agafar amb pinces, però és per posar un exemple), per tant cal que sempre tingui un altre camió per no deixar als que estant treballant al front sense aigua.
Si el primer camió de bombers que hi arriba troba un punt de subministrament d'aigua a prop (ja sigui un hidrant, una bassa, una piscina, etc), doncs tenim aigua "assegurada" per hores. Si no és així, a vegades, el camió que fa la "noria" pot estar fins a 15-20 minuts d'un punt d'aigua (recordem que s'està al mig del bosc i que cal baixar a trobar un punt d'aigua). Per tant, cal que hi hagi una bona nòria de camions que funcionin correctament.
Això ho explico, perquè molta gent, diu: "aquell camió està allà parat" o "aquell camió no para d'anar amunt i avall quan allà hi ha un altre incendi". Error! "Aquells camions" estant donant aigua i per tant, la seva funció és molt important.
També molta gent comenta: "podrien venir tots els camions de Catalunya". Error! No es pot destinar tots els bombers en un sol incendi forestal, ja que en situació de risc, és possible que es pugui declarar un incendi en un altre lloc, en una altra banda del país, i per tant, cal que tot el territori estigui ben cobert. A més, cal tenir present, que durant l'estiu, a més d'incendi forestals, es poden donar altres tipus de serveis, i per tant, cal assegurar-se que pots respondre a tot. És com un partit de futbol: uns defensen i els altres ataquen. Avui s'està atacant a l'Alt Empordà, però també s'està defensant el Vallès, la Noguera o la Terra Alta, per exemple.
El mateix passa amb els mitjans aeris. "Com és que no envien tots els helicòpters?", diu sovint molta gent. El nombre d'efectius, que son una quarantena a tot Catalunya (entre helicòpters bombarders, ava's i hidroavions), i no es poden enviar tots de cop, perquè s'ha de cobrir tot el territori. A més, tampoc es poden  fer volar tots de cop, perquè cada "x" hores, els aparells i el personal, necessiten aterrar i descansar per normativa. És a dir, si fem volar a tothom alhora, ens trobarem un moment que tothom, haurà de descansar i ens trobarem amb 0 aparells volant. I finalment s'ha tenir en compte, que a vegades per diferents factors, com el vent o el fum, dificulten la tasca dels mitjans aeris i tampoc poden volar.
I ja per acabar, també s'ha de tenir present les característiques del foc.En el cas de l'Alt Empordà, estem parlant d'un GIF, d'un Gran Incendi Forestal. Amb aquestes sigles, es coneix aquell incendi que es propaga amb velocitat i intensitat i longitud de la flama que supera la capacitat d’extinció. És a dir,  són aquells incendis que no es deixen apagar, ja pots enviar tots els bombers del món, que no l'apagaràs. Cal admetre que hi ha moments que l’incendi no es pot apagar i has d'esperar algun factor (com canvi de vent, canvi d'orografia, canvi de vegetació, pluja, etc) per poder actuar en condicions estables d'extinció. A l'Alt Empordà, la velocitat de l'incendi era d'uns 6km/h. Cal tenir present, que una persona camina a una velocitat entre 4 i 5 km/h, per tant, ja pots córrer si vols atrapar la flama, o pitjor, apreta a córrer, no fos cas que la flama t'atrapi a tu. 
Resumint, que abans de dir, "on són els bombers?" o "falten bombers!", penseu realment per què no hi són (que en el fons, si que hi són, però en un altre lloc, o atacant o defensant...) 


-

Reforestació?


Crema l'Alt Empordà i ja estan les crítiques de sempre a tort i a dret a polítics, bombers, voluntaris, etc...Això ho analitzaré més endavant.


El que vull comentar ara és una iniciativa que ha sorgit a través de les xarxes socials i que porta per títol:
#1català1arbre

Aquest és el correu que he enviat als responsables. 
(el 99% del text no és meu, ho vaig copiar en un anterior article, d'un brigadista de Castelló, però que comparteixo al 100%):
Felicitats per la iniciativa. 
No sé quina és la vostra formació acadèmica ni la vostra professió, però en cas de no estar relacionats amb el bosc ni la natura, hauríeu de saber una sèrie de coses pel que fa a les reforestacions. 
Per fer reforestacions adients es recomana fer un estudi exhaustiu de les zones cremades, i veure com s’apliquen diverses mesures en cada zona per evitar  l’erosió, i per tant la pèrdua de sòl i la proliferació de plagues. Van en funció dels pendents, de les vessants de les muntanyes, de com ha afectat el foc a cada zona, de la resilència, de la recurrència, de la intensitat del foc, de període de l’any en què s’ha produït, i de quines eren les espècies dominants a grans trets.
No es pot anar lleugerament al bosc i plantar un arbre allà on ens vingui de gust.
De moment el més important després d'un foc, és evitar la pèrdua de sòl i que els tècnics facin plans correctes de reforestació, els quals, en funció de diversos factors seran fets –o deurien ser fets- en funció de les característiques fisico-químiques i geomorfològiques del sòl i el territori que l’envolta.
Moltes vegades, és millor deixar que la pròpia naturalesa es regenere de manera espontània i ajudar a l’assistència a la rehabilitació natural d’espècies que no proliferen o han sigut desplaçades per les piròfiles. Un error és anar a plantar pins, sense seguir les etapes serials de la vegetació. Cal saber si és millor plantar una carrasca o un pi. 
Tot i així, cal tenir en compte també que no fer cap reforestació i deixar la naturalesa no és abandonar-la, ja abans de l'existència dels humans, la naturalesa ja és reforestava tota sola. 
Espero que us poseu en contacte amb experts i us deixeu assessorar.

divendres, 20 de juliol de 2012

Sols el poble, salva el poble...





Dol per Josep Salvador


Em vull afegir, juntament amb els meus companys del Parc de Bombers Voluntaris de Matadepera volem al condol als familiars, companys i amics, de Josep Salvador i Trilla, veí d'Ullastrell i membre de l'ADF 'El Roure', mort el 19 de juliol mentre treballava en les tasques d’extinció d'un foc forestal a Castellar del Vallès.
Bombers de Matadepera i de l'ADF de Matadepera vam estar treballant amb ell, colze a colze, i estàvem amb ell, en el moment que va patir un aturada cardio-respiratòria, fent tot el possible per intentar reanimar-lo, juntament amb els Bombers de Terrassa i membres del Servei d'Emergències Mèdiques.
Josep, gràcies per tot. Descansa en pau.

dijous, 19 de juliol de 2012

Bombers per la independència

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC)és una plataforma transversal i unitària de la societat civil per aconseguir l’Estat Català, desvinculada dels partits polítics però oberta a tothom que es vulgui sumar per fer de Catalunya  un país independent.
Dins l'ANC ha sorgit una nova sectorial, que es diu "Bombers per la Independència", els quals han fet una crida que reprodueixo a continuo, i de la qual, jo també m'hi sumo:



Bon dia.
Fa temps i temps que parlem i parlem (a les guàrdies hi ha temps per tot...) de com arreglar el món en general, la nostra feina i el  país en particular.
Parlant de casa nostra, molts hem arribat a la conclusió  (després de veure com ha anat la política des de la mort del dictador fins ara),  que no hi ha res del que s’ha intentat que ens hagi portat al port que volíem. Ni el peix al cove, ni catalanitzar Espanya, ni la “pedagogia” amb els altres pobles peninsulars, ni l’ara no toca, ni l’ara sí que toca i sí que decidim, ni l’intent tripartit de crear una nova Espanya federal i dialogant...Res de res... I és que sense la clau de la caixa ja s’ha vist que no tan sols és difícil dialogar;  més aviat és impossible...
I concretant en la nostra feina, l’esforç i el bon treball de molta gent (treballadors sí que en som els catalans, en general, llevat de les inevitables excepcions) ens ha portat fins aquí, a tenir el Cos  de Bombers de la Generalitat, que juntament amb els Bombers Voluntaris i els Bombers de Barcelona formarien el Cos Nacional de Bombers de Catalunya. Un Cos propi i digne d’un país que vol ser lliure i segur. S’ha treballat i s’ha avançat molt, dèiem, però encara no s’ha aconseguit un model global (els bombers  de Barcelona continuen sent municipals, per exemple...).

Però i ara? On ens trobem, ara?

Impotència, desgavell, indefinició, improvisació, misèries que feia molts, molta anys que no es veien... Idees que no es poden aplicar per falta de pressupost, mancança de material, reduccions dràstiques en infraestructures, vehicles,  neteja, manteniment...Quin panorama més engrescador...

I què podem fer?

Nosaltres us proposem que treballeu dins l’Assemblea nacional Catalana (ANC) (www.assemblea.cat ) .És un moviment assembleari i apolític (en el sentit que no es vol presentar a les eleccions ni desitja arribar al poder) que intenta convèncer als ciutadans i als seus representants institucionals del fet que ha arribat el moment de treballar a fons per aconseguir ser un país  que pugui administrar plenament els seus recursos.
Ës per això que s’ha estructurat en 3 sectors: assemblees Territorials (on s’organitzen els afiliats, simpatitzants i col.laboradors dels diferents municipis ), assemblees Sectorials (representants dels oficis) i Municipals (Municipis per la Independència).
Les normes de funcionament, l’estructura i el Full de Ruta que hem marcat (per intentar celebrar un referèndum per la independència el 2014) podeu consultar-les al web.
Companys, toqueu de peus a terra! Ningú ens regalarà res. Ens ho hem de guanyar a força de treball i voluntat.
Amb les polítiques realistes i pragmàtiques hem arribat a un pas del no res com a poble.
Per tant, per ser realistes, el que cal és demanar allò que alguns ens diuen que és impossible.

Salut i força companys!!

Per a més informació contacteu sisplau amb bombers@assemblea.cat

dimecres, 18 de juliol de 2012

País Valencià: Socarrats

Aquest és un extracte d'una carta enviada per un brigadista de Castelló sobre els focs del País Valencià, i que va ser publicada en aquesta adreça:
http://www.portalcomarcal.es/opinion/articulos-de-opinion/socarrats.html

Socarrats


D’allà on la calor no ens deixa veure el sol, d’allà on la pluja no sap ploure i d’allà on molts cops el cel plora cendra. D’aquella terra del sud del País Valencià hi sóc. De Xàtiva i ara més socarrats que mai.
Des de fa molts anys –la meua terra, i la de tots els valencians- ha lluitat de valent contra forts agents provinents de l’exterior, i mai s’ha cansat de combatre.
Sovint les ponentades provinents de la planícia castellana eixuguen les nostres bosquines i agreugen la sequera a tot arreu del País Valencià.
La zona de la Costera de Xàtiva –al centre de les anomenades comarques centrals valencianes- arreplega de ple les fortes onades de vent, incrementant així la seua temperatura donant sempre rècords de temperatura màxima. I és que als socarrats, a banda de cremar-los la ciutat el 1707 les tropes de Felip Vè, cada estiu –i les primaveres i tardors, per efectes del canvi climàtic- el vent de ponent s’encaixona per les estretes valls eixugant tot el que troba al seu pas.
Els valencians, i tots els pobles que voregen la Mediterrània des de temps molt passats, sempre hem utilitzat el foc en la nostra vida quotidiana, ja siga per cuinar les nostres delicioses paelles, per gaudir qualsevol període de l’any  o celebració –fogueres de sant Antoni com la de Canals, fogueres d’Alacant de sant Joan, les Falles de València, etc.- o per a cremar restes de podes i rastrolls agraris –la remulla que anomenen els llauradors-. Som un poble que utilitzem massa el foc, pensant que el podem controlar en qualsevol moment, i molts cops no som conscients del perill que això comporta en certs períodes de l’any; des de fa unes dècades, igual de perillós és utilitzar-lo al mes de març, com juny, setembre o novembre.
Malgrat tot, el problema dels incendis forestals no està només en els ciutadans inconscients –aquell qui encén la mistera-, sinó més bé en la deixadesa del nostre entorn rural. Les muntanyes valencianes estan abandonades des de fa moltes dècades.
Polítics que defensen el seu territori en tenim a tot arreu, al igual que els que no. Faré menció dels despreocupats. Comence per Lina Insa (exalcaldessa) d’Ontinyent on ja li vegerem el morro tort als incendis de 2010 del sud de València; o l’alcalde de Gandia Torró que pretén construir a la platja de l’Ahuir i fer una gran passarel·la per desfilar ell, junt als toreros de la nova plaça de bous o els cantants de Castella, i entossudit en construir-hi un gran camp de golf. D’inconscients hi ha a tots els llocs, exalcaldes de Pego que pretenien acabar amb la marjal, alcalde de Llanera que vol que li facen un macroabocador a les portes de sa casa, o el de Zarra que vol posar en perill el futur de molts valencians. Llàstima em dóna saber que aquesta mena de gent són els representants de molts valencians, llàstima i vergonya.
Ja hem vist que passa abans dels incendis -més endavant en parlaré un poc dels retalls de la Conselleria de Governació perquè se’n feu una idea de com el nostre conseller juga als escacs amb un “jaque mate” directe només començar la partida-. Analitzem alguns incendis des de 2010, i vegem que passa quan el foc abraça fins fer desaparèixer les nostres carrasques, margallons, sureres,  coscolls, pinars i llentiscles, entre d’altres centenars d’espècies vegetals i animals.
El País Valencia sempre ha tingut incendis forestals, al igual que el principat de Catalunya, l’Aragó, Múrcia o Castella. La dècada dels 90, sobretot i molt concretament el 1992 i 1994, el nostre cel més que mai va plorar llàgrimes de cendra, i és què, malauradament gran part dels nostres boscos es van esfumar i ens van dir adéu i fins sempre.
Des de 2010 fins a juny de 2012, només a les comarques de la vall d’Albaida, la Safor  i la Costera de Xàtiva, i sense contar menuts incendis o conats, el foc va fer desaparèixer més de 7.000 Ha, segons les dades del govern valencià.
Però el foc no tenia prou en haver cremat l’any anterior les comarques centrals. Perquè enguany a primeries del mes de juny, un nou gran incendi es va propagar a les comarques centrals valencianes de la Safor i vall d’Albaida, afectant a municipis com Llocnou de Sant Jeroni, Terrateig, Rótova, Alfahuir, Castellonet de la Conquesta, entre d’altres. En aquest cas els mitjans estimaven una extensió propera a les 3000 Ha. Extensions que en molts casos, com vaig dir en l’anterior article quan tractava els incendis de Cortes de Pallás i Andilla, són i es queden curtes.
Els mitjans manipulats del nostre govern, TVE a l’estat, Antena 3 per omissió de dades, i Canal 9 pel govern valencià, diuen que l’extensió dels incendis d’Andilla i Cortes és com l’illa d’Eivissa i diuen que la seua extensió es vora 48.000 Ha. Perquè es feu una idea de la catàstrofe tan immensa, i quines són les manipulacions dels governs, Eivissa ja té més de 57.000 Ha. Llocs on només s’ha cremat el sotabosc i que els pins aparenten estar verds no es veuen als satèl·lits. Però que durant un temps aniran eixugant-se i morint-se en una trista i lenta agonia –com la dels atmetllers perduts de Cucarella-. Pins que són com els valencians, perquè tenen les seues arrels socarrades, com nosaltres, o alguns en canvi, que les han perdudes.
El govern del PP – i el NODO de Canal 9- presumptament pretenen enganyar una vegada més als valencians. Enhorabona, però aquesta vegada s’han vist quines eren les vostres intencions. Sí, en són 22 municipis els afectats en aquestos últims incendis, però les hectàrees arrasades no en són 48.000, en són aproximadament 95.000 Ha, més del doble del què han estimat els tècnics. Les imatges de la NASA no menteixen, i no podeu manipular les noves tecnologies. Com intentàreu, anys enrere, que no arribara informació procedent de Catalunya eliminant la retransmissió de TV3.
Internet i les xarxes no estan sotmesos al control del PP valencià, i gràcies a la globalització que als polítics valencians els agrada tant, milers de valencians se n’assabentaran de quina és el grau de putrefacció que tenen els seus mandataris.
Tinc tantes coses a dir, que no m’agradaria avorrir ningú. Quan hi ha un GIF provenen brigadistes BRIF de tots els llocs (Catalunya, Castella i Lleó,Castella la Manxa, Múrcia, Aragó...). Recentment el pilot de la Brigada BRIF de Daroca va morir en els treballs d’extinció de Cortes de Pallás. Un treballador que va vindre a València a lluitar i deixar-se la pell pels nostres boscos. Un home que es mereix tot el nostre respecte i  la nostra estima com a valencians, però sobretot com a ciutadans.
No vull imaginar-me com deu estar la seua família. Deu ser molt dur que un fill, un germà, el marit, el cunyat, o el pare un dia isca per la porta de casa a treballar i mai hi torne. El meu més sincer condol –i el dels meus companyers- per a tota la seua família i coneguts-. Sabia que són tasques perilloses, però no ets conscient fins que ocorre la desgràcia.
En casos com aquests de vegades et planteges la perillositat del teu treball, encara que l’estimes. Les UBE (Unitat Brigades d’Emergència) que depenen de la Conselleria de Governació de la Generalitat Valenciana, moltes vegades també són transportades d’una cima a altra en helicòpters. En el nostre cas, solem anar una UBE completa (6 components), més el pilot i el cap d’Unitat de les Brigades Helitransportades del País Valencià (per exemple a Tírig hi ha una, a Énguera una altra, etc.). La BRIF de Daroca, es desplaçava en aquells helicòpters que es varen estavellar al pantà de la Forata i a la serra Martés, no vull imaginar res més perquè em pose a tremolar només en pensar-ho. Només diré que una BRIF està composta entre 12 i 24 Brigadistes, la majoria d’ells gent jove.
No deixe de costat les tasques tant lloables dels bombers dels diversos consorcis, com els de València, Castelló, Alacant, Catalunya i un llarg etcètera, que al igual que nosaltres, poques vegades eixim a la TV perquè allà on estem, degut al risc que comporta no deixen entrar als mitjans de comunicació.
Comentaré un cas anecdòtic que ens va succeir a l’incendi d’Andilla. El dilluns passat, 2 de juliol de 2012, la meua brigada, junt a la de Morella, els Bombers d’Orpesa o Benicarló –no ho recorde massa bé- i BRIF Lúbia (Sòria) i altres brigades estaven treballant a un front proper al municipi de Xèrica, i enfront de la cova Santa d’Altura –ja a la Caderona-. La UME també.
El nostre coordinador forestal, va assignar a cada brigada les tasques que tenien que desenvolupar. Tots feren el que ens manaren excepte uns. Els de la UME consideraven que el seu flanc estava enllestit i des de feia hores estaven de braços creuats. Hi hagué un repic de paraules entre coordinadors, al final el nostre li va dir que “si consideraban que su zona estaba segura que cogieran trastos y se marchasen”. 
No sé com va acabar la cosa perquè sobre les 15.30h em van retirar del servei perquè ja passava les 12 h que estava al front. El que si que sé és que per la vesprada, amb el canvi de vent varem tindre més de 8 reproduccions que ens varen dur de cap.
Un parell de vegades de copes on varem necessitar l’ajuda dels mitjans aeris per recolzar les nostres tasques d’extinció, altres vegades de sotabosc, i altres tot plegat, o tot a l’ascla com diguem els valencians.  Situacions que no entenc. Si necessites aigua o alguna màniga no esperes que la UME t’ho passe perquè, tal vegada,  et cremaràs. Per fer-ho han de demanar molts permisos als seus superiors, la qual cosa retarda la lluita i agreuja la situació.
Sembla ser que ho fan a tots els llocs igual. A l’últim incendi d’Albacete (a Hellín) uns companys m’han comentat el mateix, a Ontinyent el 2010 ho vaig tornar a comprovar. Si llig blogs de Brigadistes d’arreu de l’estat espanyol, quan parlen de la UME tots coincideixen: van més nets que un pinzell o el calze d’una església. En molts casos uns quants euros de sou usats inútilment. No sé si és que tenen el cap quadrat, o no tenen ganes de pegar “palo a l’aigua”. Sé que tots no són iguals, la qual cosa em calma un poc. Dir que molts bombers provinents d’altres autonomies han vingut a ajudar-nos de manera voluntària sense cobrar cap gallet, i s’han deixat la pell en les nostres abruptes i trencades muntanyes. Un cop més demostren la seua humanitat per intentar protegir el nostre territori i salvar-lo de les flames sense res a canvi.
Finalment parlaré de les reforestacions que s’han fet al llarg del nostre territori –moltes d’elles desastroses, enganyifes i perjudicials per a l’entorn- i de les retallades de les UBE de la Generalitat. Hui el govern valencià ha dit que contractarà gent desocupada dels pobles afectats per reforestar les zones cremades. Això abans senyor Fabra, ara és un poc tard per protegir les zones i massa precipitat per regenerar-les. S’havera  pogut contractar a eixa gent dels àmbits rurals abans dels incendis fent neteges dels seus boscos. Per una banda els tindríem intactes els boscos cremats, i la taxa d’aturats haguera minvat al nostre territori. Ara tot propaganda política, que quedarà en paper mullat. Un sòl acabat de cremar és molt vulnerable front a qualsevol factor extern.
Per fer reforestacions adients es recomana fer un estudi exhaustiu de les zones cremades, i veure com s’apliquen diverses mesures en cada zona per evitar  l’erosió, i per tant la pèrdua de sòl i la proliferació de plagues. Van en funció dels pendents, de les vessants de les muntanyes, de com ha afectat el foc a cada zona, de la resilència, de la recurrència, de la intensitat del foc, de període de l’any en què s’ha produït, i de quines eren les espècies dominants a grans trets.
De moment el més important a dia de hui, és evitar la pèrdua de sòl i que els tècnics facen plans correctes de reforestació, els quals, en funció de diversos factors seran fets –o deurien ser fetes- en funció de les característiques fisico-químiques i geomorfològiques del sòl i el territori que l’envolta.
Moltes vegades, és millor deixar que la pròpia naturalesa es regenere de manera espontània i ajudar a l’assistència a la rehabilitació natural d’espècies que no proliferen o han sigut desplaçades per les piròfiles. Un error és anar a plantar pins, sense seguir les etapes serials de la vegetació, simplement per fer-se una foto el dia de l’arbre com va ocórrer el 2010 a Ontinyent per un conseller de la Generalitat. Millor gest haguera sigut plantar una carrasca a l’ombria de qualsevol pinar de qualsevol bosquina del nostre territori, senyor Cotino. Però deixar la naturalesa no és abandonar-la de la mà de déu com han fet els nostres polítics des de fa molts dècades.
Anem a filar prim i a parlar un poc de les retallades de la Generalitat en Emergències i Extinció d’incendis, així com de la propera modificació de la Llei forestal, la qual pretén donar via verda a la construcció en terrenys cremats sempre que siguen d’interès general, cas de parcs eòlics, xarxes elèctriques, i el que al consell li done la gana. En aquests casos els màxims responsables són Serafín Castellano (conseller de Governació) i Isabel Bonig (Consellera d'Infrastructures, Territori i Medi Ambient).
Senyora Bonig, canviar la llei forestal i permetre la requalificació de sòls cremats és una errada gran i catastròfica. Això de la requalificació dels sòls forestals cremats és un efecte crida per a les empreses oportunistes que pretenen fer negoci a costa de patrimoni forestal dels valencians. No podem permetre que això passe, que de les muntanyes valencianes en facen un negoci que omplin les butxaques dels carronyers de sempre.
El Servei de Brigades d'Emergències depèn de la Direcció general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Emergències de la Conselleria de Governació de la Generalitat Valenciana, qui és el titular del mateix. Aquesta Conselleria ve encomanant la funcionalitat de les Brigades d'Emergència als Consorcis de Bombers Provincials, però quant a la seua relació jurídicolaboral els treballadors de les brigades pertanyen al Grup Tragsa, regulant-se les seues condicions a través del Vè Conveni Col·lectiu 2008-2011.
Al territori valencià –sense contar les Brigades de la Diputació de València, gestionades per Imelsa- hi ha 34 UBE de primera intervenció. Repartides de la següent manera: 13 a València, 13 a Castelló i 8 a Alacant.
A l’estiu de 2010 hi havia 40 UBE de reforç repartides a les tres províncies i el període de treball estava entre 5 i 3 mesos de duració. La Generalitat Valenciana per estalviar-se uns quants euros amb temeritat, a banda de reduir el nombre de brigades de reforç i duració –recordem que durant l’estiu és quan més falta fan, i dos d’elles la de Begís i Bicorp prop de les zones afectades les han fet desaparèixer- el 2011 va fer una reducció aproximadament del 80% de Brigadistes de reforç, afectant a més de 400 treballadors.
A València en llevaren 15 de UBE de reforç deixant-ne 7; a Castelló i Alacant en deixaren 1 a cada província i en llevaren en total 14. Quina temeritat, llevar 29 unitats quan més falta poden fer. I no parlaré de la Reestructuració que pretenien fer, disminuint els components de les UBE per crear-ne unes de noves per vendre la moto de cara l’estiu a través de la manipulació de RTVV. L’única cosa que han fet bé és dotar d’autobomba aquelles UBE anuals que no en tenien, cosa que no entrava al meu cervell com la UBE de Xàtiva –una que presenta el major nombre d’intervencions del País Valencià- no en tinguera una anual.
Nosaltres els UBE sempre hem manifestat la nostra disconformitat en eixes mesures pels motius que hem vist els darrers dies.
Polítiques nefastes típiques del franquisme i d’estats opressors, i plenes de borumballa amb la deixadesa al capdavant que brilla per la seua pròpia absència. Polítiques ineficients en quant a la prevenció d’incendis. Foten fora a centenars de vigilants i dies més tard compren vehicles que no ens són útils per anar per la muntanya, però sí per passejar-nos pel circuit de Fórmula 1 de València. Vergonya cavallers, vergonya!
Sóc llicenciat en Ciències Ambientals per la UPV al campus de Gandia, ambientòleg que en diuen, i sempre em qüestionege el mateix: per treballar en la gestió de qualsevol espai natural del País Valencià m’he d’afiliar als partits que sempre governen? No ho faré mai perquè tinc dignitat, no sóc cap oportunista i perquè tinc un “Compromís” amb el meu poble.
Els UBE sempre hem considerat que la inversió en prevenció i extinció d’incendis forestals, és un valor intrínsec afegit i segur per a la conservació del nostre patrimoni forestal, ara més mort i trist que mai a moltes zones valencianes. Moltes d’elles socarrades, com la ciutat de Xàtiva al 1707, però d’altres amb l’esperança que l’ésser humà destructor canvie una vegada per totes la seua manera de sotmetre la naturalesa. Perquè si aquesta es perd, ell mateix anirà cap a un suïcidi col·lectiu, com les milers de cabres i animals que han perdut la seua vida, en els darrers incendis de Cortes i d’Andilla, per la imprudència i la deixadesa d’uns quants.
Salvem el nostre territori, si no voleu fer-ho per vosaltres almenys feu-ho pels vostres fills. Perquè el dia que no tinguem boscos aleshores ens n’adonarem que viure a un país llunàtic no és viable, els diners i la destrucció de l’entorn ens duran de camí cap a l’extermini del nostre poble. Vull que tot açò no s’oblide i que no succeïsca mai més! Ni a la meua terra, ni a ninguna altra. Perquè el medi ambient no té barreres, perquè el medi ambient és de tots. Protegeix-lo i cuida’l.
Nogensmenys, recordeu allò que vaig comentar dels bitllets. Encercleu el País Valencià i poseu “mai més”. Si de veritat estimes la teua terra, lluita per ella. Salut i llarga vida. Un valencià que no es farà massa vell per ací... 
Brigadista de Castelló.

diumenge, 8 de juliol de 2012

Bombers catalans a Madrid

Com a bomber voluntari, historiador i co-autor  del llibre “Bombers de Catalunya : història i present”, a més de dirigir la revista d'història de bombers "L'Apagafocs", no puc passar per alt un esdeveniment, que penso que va ser molt important en la nostra història i per això he enviat aquesta carta als diferents diaris de Catalunya: 


Bombers catalans a Madrid

Aquest mes de juliol es compleixen 75 anys d’una expedició de bombers catalans que van anar a Madrid, en plena Guerra Civil, per ajudar els apagafocs de la capital espanyola, que estava sent assetjada per les bombes franquistes. És un capítol força oblidat i desconegut de la nostra història més recent. La Federació Catalana de Bombers, que agrupava la majoria de cossos de bombers catalans, va ser qui va organitzar i coordinar durant sis mesos, que bombers de Terrassa, Olot, Sabadell, Badalona, Granollers, Igualada, Reus, Mataró, Vic i Barcelona, entre d’altres ciutats, s’anessin rellevant en un gest de solidaritat i de sacrifici sense precedents: marxar lluny de casa, deixar els teus i la teva ciutat en guerra, per anar a col·laborar i ajudar a d’altres companys bombers, exhausts pels bombardejos sense treva des de feia nou mesos, tot arriscant la teva pròpia vida.
A Madrid, els bombers catalans van ser rebuts com autèntics herois i van rebre tot d’homenatges del poble madrileny, l’alcaldia, el govern espanyol i de la Generalitat de Catalunya. L’alcalde de Madrid Rafael Henche, va dir dels bombers catalans: “Son magníficos estos hermanos que nos habéis mandado de Cataluña”. La solidaritat antifeixista va agermanar bombers catalans i madrilenys, lluitant colze a colze per extingir els incendis i salvar la població dels criminals bombardejos de Franco. Per sort, tots van poder tornar a casa, sans i estalvis, tot i que després de la guerra, alguns d’ells, van ser depurats i van patir la repressió franquista per “rojos-separatistas”. D’altres es van haver d’exiliar.
Fa 75 anys d’un gest heroic que caldria que no caigués en l’oblit i que si tinguéssim un govern i unes institucions amb una mica de dignitat, aquells bombers catalans que van arriscar la seva vida, marxant lluny de casa, per lluitar també contra el feixisme, des de la reraguarda i per les llibertats del nostre poble, avui tindrien l’homenatge que es mereixen.


divendres, 6 de juliol de 2012

CIU i les promeses electorals sobre bombers

En el mes de novembre de 2010, en plena campanya electoral, per les eleccions al Parlament de Catalunya, vaig enviar una sèrie de correus als partits polítics que es presentaven per saber quin seria el seu programa en matèria de bombers.
El meu correu deia:

"M'agradaria saber quins aspectes del seu programa tenen a veure amb els bombers, si tenen previst convocar més places de bombers, si suprimiran o ampliaran els bombers voluntaris, si augmentaran o disminuiran la partida pressupostària destinada a la Direcció General d'Emèrgències i Extinció d'Incendis i Salvament, i finalment, si mantindran independentment la Direcció General de Protecció Civil o l'unificaran amb Bombers i Emergències com estava en el passat. Totes aquestes qüestions m'interessen alhora de decidir realment el meu vot. Moltes gràcies!"

El 24 de novembre, vaig rebre la resposta de CIU: 

Gràcies per escriure'ns. Aquests són els compromisos que portem en el nostre programa electoral referent a les qüestions que ens planteja: 

 1- Reforçarem les unitats dels Bombers de la Generalitat, amb equipaments i formació especialitzada, com a eix bàsic que són del sistema d’emergències integral de Catalunya. 

2- Implementarem les mesures acordades en la comissió d’investigació parlamentària del foc d’Horta de Sant Joan per millorar les condicions de treball i de seguretat dels bombers en l’extinció d’incendis forestals. 

3- Posarem els bombers voluntaris necessaris en cada parc de bombers de Catalunya i vetllarem perquè s’hi integrin, se’ls reconegui i se’ls respecti. 

4- Crearem un programa de millora permanent dels equipaments i la formació per als bombers voluntaris i millorarem les ajudes a les associacions de defensa forestal (ADF) per a la protecció i defensa del medi forestal. 

5- Revisarem la política de la segona activitat de Mossos d’Esquadra i de bombers per evitar les vulneracions de drets fonamentals que s’han produït. 

6- Convertirem l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya en un veritable referent europeu de formació i coneixement de la seguretat, amb la potenciació de l’Escola de Policia de Catalunya i de l’Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya. 

7- Implementarem un Sistema de Gestió Integral de l’Emergència, per garantir l’acció efectiva i coordinada de tots els cossos de seguretat, emergències, sanitat i protecció civil en situacions d’emergències generals que es puguin presentar al territori de Catalunya. 

8- Modificarem la implementació del servei del 112 com a únic número d’emergències a tot el territori català per corregir les mancances i les situacions de precarietat que es produeixen actualment. 

Pel que fa al tema de les places de bombers, si tenim l’oportunitat d’encapçalar el proper Govern de la Generalitat, i d’acord amb les necessitats que hi hagi al cos, anirem convocant noves places de bombers. El que no podem concretar en aquests moments és quantes places i quan, ja que no disposem de la informació tècnica suficient per determinar-ho. 
Restem a la seva disposició per al que consideri oportú. 
Cordialment, Jordi Moreso 
Convergència i Unió 

Cada vegada que llegeixo aquesta resposta no puc agafar un atac de riure (més que res, perquè intento que no m'agafi un atac d'ira). Catxondo perquè pràcticament no em responen a les meves preguntes (típic dels polítics).
Però especialment catxondos són els punts 1,2 i 3, sobretot perquè del dit al fet, és com un ou i una castanya. Molt catxondo, dir que pel que fa als bombers voluntaris: vetllarem perquè s’hi integrin, se’ls reconegui i se’ls respecti. ui si!! #esquemedesorino


Bé, com deia, millor un atac de riure que no pas un atac d'ira...