divendres, 1 de juny del 2012

«La Història no parla de Bombers»

El diari terrassenc "La Torre" em va entrevistar fa uns dies.

http://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/17734/historia/parla/bombers

«La Història no parla de Bombers»

Entrevista a Marc Ferrer, bomber i historiador

 
Marc Ferrer, bomber voluntari. Foto: Albert Prieto

La història dels bombers és l'especialitat del terrassenc Marc Ferrer. Té, entre els seus objectius, el de donar als Bombers el lloc que mereixen. Va néixer a Terrassa l'any 1974, i des dels 20 anys està relacionat amb el món dels Bombers. El seu primer contacte amb els incendis va ser l'any 1994, quan Catalunya va ser arrasada pel foc i Marc Ferrer es va presentar com a voluntari. Des del 1996 va ser a l'Agrupació de Defensa Forestal de Viladecavalls i des del 1999 va ser auxiliar forestal. Ferrer és des del 2005 bomber voluntari al parc de Matadepera.

Com a historiador, s'ha dedicat a la recerca i difusió de la història dels Bombers a Catalunya. És coautor dels llibres 'Bombers de Catalunya, història i present" i "Història del Cos de Bombers de Terrassa". També edita la revista digital "L'Apagafocs", que ja ha publicat catorze números amb continguts de la història dels Bombers a Catalunya i a les diferents localitats catalanes. Un dels somnis de Marc Ferrer és obrir un museu de la història dels Bombers, tot i que reconeix que és una tasca difícil perquè hi ha molt poc material antic conservat als parcs.
-Quina és la importància històrica dels Bombers a Terrassa?
El cos de Bombers de Terrassa és un dels més antics del Vallès, del 1879. I el de Matadepera, que ara celebra els 30 anys, és un dels primers parcs voluntaris de Catalunya. A Terrassa el parc de Bombers és present a la història de la ciutat des dels seus orígens, sobretot en focs d'indústria. A principis del segle XX la majoria d'indústries es van cremar, tard o d'hora; i als anys setanta, coincidint amb la crisi del tèxtil, casualitat o no, moltes fàbriques es van cremar i van aprofitar per tancar. També hi ha un paper rellevant dels bombers en tots els esdeveniments sociopolítics, com la Guerra Civil o les riuades, sobretot les del 1962.

-La seva especialitat és el paper dels bombers en la Guerra Civil.
A l'inici de la guerra els Bombers van tenir molta feina amb la crema d'esglésies. Terrassa no va ser una ciutat bombardejada, però dos bombers terrassencs van participar en una expedició catalana a Madrid per donar suport, el juliol de 1937. Un bomber va ser mort per les tropes republicanes el dia que les tropes feixistes entraven a Terrassa: les circumstàncies del fet encara són confuses. Era un bomber que havia marxat al front amb el bàndol republicà i va ser assassinat per republicans. He investigat i algunes fonts apunten a una revenja personal, però mai n'he tret aigua clara. Després hi ha haver un bomber afusellat per Franco al Camp de la Bota per militar a la CNT.
-Els Bombers són els grans oblidats en la Història?
Sempre m'ha molestat que el paper dels bombers no estigui explicat quan es parla d'aquests episodis. Si mires llibres d'història, de la guerra o de bombardejos, dels bombers ningú no en parla. Els focs no es van apagar sols, i de sota els edificis enderrocats per les bombes eren els bombers els qui rescataven la gent. Tampoc mai no surten els bombers a les pel·lícules, i quan hi surten ho fan amb els típics clixés de "tios" forts o que es despullen; parlen del mite sexual però no expliquen la seva feina.
-D'on ve la seva afició a la història dels bombers?
Per la convergència de les dues aficions. Tenia molt clar que volia estudiar Història. Pel 125è aniversari dels Bombers de Terrassa vaig proposar fer un llibre de la seva història. Vaig començar a investigar i només hi havia tres llibres publicats a Catalunya sobre la història dels Bombers, i amb pinzellades molt genèriques. Després vaig fer de professor d'història de Bombers a les noves promocions.
-I què s'hi troba en estudiar aquest àmbit de la Història?
De mica en mica descobreixes coses que no sabies. Hi ha històries locals que entren en contradicció amb altres històries locals. És un trencaclosques que esperem que algun dia es pugui resoldre. El problema és que als parcs hi ha molt poca documentació física, perquè s'ha llençat o s'ha perdut. Ens hem de remetre a la premsa de l'època, a actes i papers municipals i a la tradició oral, que es perd perquè la gent es fa gran, confon dates i els records s'acaben esborrant de la memòria.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada